Llum d'orient

Fa uns dies, després d'assistir a una cerimònia fúnebre al Tanatori de Girona, vaig tenir l'oportunitat de conèixer el significat de les tres franges de marbre blanc que hi ha al terra de la sala principal. Un arquitecte tècnic gironí i bon amic va tenir l'amabilitat de fer-me'n cinc cèntims: les franges es corresponen a tres escletxes que hi ha a la paret sud a través de les quals entra la claror del dia. Els autors del projecte constructiu del Tanatori de la carretera de Sant Feliu varen dissenyar aquestes obertures de tal manera que es poguessin alinear a tres destins precisos, fent que, si hom decidís seguir la direcció que assenyalen tot creuant rius, muntanyes i mars, una el portaria directament al Vaticà; l'altra, a Jerusalem, i la tercera, a la Meca, donant entenent així que en aquest centre s'hi poden celebrar ritus mortuoris de les tres religions monoteistes, la cristiana, la jueva i la musulmana. Suposo, és clar, que el percentatge més gran de celebracions es deuen correspondre a cerimònies catòliques o laiques i ben poques es deuen fer seguint els ritus jueu o musulmà. Aquests senyals al terra i les obertures que s'hi corresponen són com tres mirades que representen, en el seu conjunt, la que s'ha vingut a anomenar Llum d'Orient i es basen, és clar, en una particular base de fe. L'arquitectura en aquest cas va estar amatent a la diversitat de creences i en el fet que totes elles tinguin en la mort i en l'acomiadament dels éssers estimats un denominador comú que les uneix. Les instal·lacions del Tanatori de Girona són d'una modernitat assumible; el personal que hi treballa, d'una professionalitat admirable, i tot en el seu conjunt ofereix la tranquil·litat necessària just en moments en què calen esforços addicionals per mantenir els ànims temperats. En aquestes circumstàncies hi ajuden, i molt, les mostres de condol de familiars, amics i coneguts, però també la seguretat de saber que tant el difunt com la família que compleix amb el ritual estan en bones mans. Els recordatoris, la música, les paraules de l'oficiant, tot plegat contribueix a fer més fàcil un tràngol amargant, i és en aquests moments que tenen sentit les simbòliques franges. Tres ratlles, tres religions, tot i que probablement hi manqui la franja que representi els no-creients, la que pugui simbolitzar la certesa de la ciència contraposada a la irracionalitat de les creences religioses. Com es dibuixa i com s'interpreta? Com diu la famosa cançó de Bob Dylan, potser la resposta està en el vent.