Comptar

Som on som i el futur mapa polític és més obert que mai, quan es cremen etapes cap a un nou ordre que no sabem quin serà però, evidentment, serà diferent. La doble consulta electoral, nacional i estatal, conduirà a un final d'any apassionant i, a la vegada, força imprevisible.

Tot fa preveure que al 28-S serà difícil comptabilitzar les voluntats dels votants, amb les moltes matisacions que cal fer a les set opcions electorals que avui s'apunten. Amb tot, es dibuixen tres grans blocs –sobiranista, federalista i unionista– amb molts territoris de frontera. Més, per primera vegada es podrà endevinar la força de cada opció –i la quarta, l'abstencionista– sense el recurs de les majories/minories silencioses. El 27-S ens comptarem i no hi haurà excusa possible.

El meu vot no és gens secret, quan optaré per les posicions independentistes. I, si no estigués d'entrada convençut, l'atractiu electoral dels dos caps de llista sobiranistes –Raül Romeva i Antonio Baños– és suficient per fer-hi confiança. El repte és important, ja que la referència de la consulta del 9-N és considerable, però no suficient. Quan es preveu una elevada participació i fins una mobilització de les radicalitats d'un i altre extrem, si la realitat eleva per sobre el 70% els visitants a les urnes, el resultat pot sorprendre la mateixa empresa, quan hi ha uns 400.000 vots que no sabem per on es decantaran.

Hauríem de saber explicar els pros i contres de les opcions del 27-S i fer entendre què hi ha darrere cada cartell electoral. I el sobiranisme té el repte de fer entenedor el seu projecte a l'entorn metropolità, on la realitat sociològica i el percentatge de votants serà definitiu per decidir el resultat electoral. Organitzacions com Súmate fan la seva feina, tot i que no és suficient. El món tancat de la segona immigració i la possible marginació de la tercera onada extracomunitària també han de dir-hi la seva i no es pot oblidar el seu poder decisiu. Cal comptar tothom i tots hi estem implicats.