Entrebancs d'estiu: el para-sol

La meva crònica anirà d'un tema estiuenc i banal, si m'ho permeteu. És un símbol d'estiu i de platja sobretot. Es tracta del para-sol. Aquest és d'utilitat a la platja però també a les terrasses dels bars i restaurants, a les piscines i en aquells habitatges amb generosa sortida a l'exterior. Protegeix del sol i d'algunes mirades. Fent una simple comparació, com més para-sols, més gent, més turisme i més entrebancs. És simplement una comprovació empírica, comprovable científicament. És un entrebanc que trobem a les zones de vianants, una zona que, tal com indica el seu nom, és per desplaçar-se a peu. Habitualment s'acompanya de taules i cadires més alguns elements ornamentals com poden ser jardineres amb plantes i flors. Tantes taules, cadires i para-sols fan que les finalitats per a les quals han estat creades determinades zones, anomenades de vianants, siguin zones poc amables per als transeünts. Uns exemples els teniu a determinades zones dels carrers del barri vell de Girona, de la zona comercial del centre o del carrer Major de Sant Feliu. Aquests para-sols han crescut desorbitadament en quantitat i en volum. Ja no són aquells protectors que portaven la publicitat d'una coneguda beguda sinó enormes andròmines, amb llum incorporada, de mida XXL i fixats a terra amb fonaments i tot. Són veritables entrebancs visuals i físics.

Però el que caracteritza la finalitat del para-sol és el potent sol d'estiu, el sol de platja. Es constata que la sorra s'omple d'entrebancs en forma de paraigües, de totes mides i colors, de vells i de moderns, de grans i de més petits. Uns els claven a la sorra fent un petit esforç, no massa, altres fan servir el sistema de tirabuixó que els manté clavats de forma més segura. N'hi ha que aprofiten per habilitar-los en temporals penjarrobes i qui sap si alguna tovallola o la bossa de l'entrepà. A sota la seva ombra uns hi dormen, altres hi posen el cotxet del nen de mesos (quina bestiesa), o el menjar, la nevera de nansa, unes cadires i l'àvia. De models n'hi ha de tots tipus. Els descolorits solen estar passats de moda i els de colors més vius tenen algun distintiu que permet distingir-los de l'aigua estant. Tots ells estan posats aleatòriament sense deixar pas als que entren i surten de l'aigua i es converteixen en un parany els dies de marinada. Un para-sol que surt volant perquè no està ben fixat pot generar un problema de conseqüències imprevisibles. El pal es converteix en una fletxa molt perillosa si hom no para atent a l'incident. Malgrat que
tenir-ho en compte és d'aparent sentit comú segueixen existint alguns
banyistes que tossudament mantenen el para-sol obert quan bufa una forta marinada. Ara, si un para-sol és digne de comentari és el de lloguer. És d'un color verd indefinit, com de merda d'oca (disculpeu l'expressió) i molt descolorits i van acompanyats per unes gandules del mateix color grapejades per multitud d'usuaris.

A les platges, cada any i al mateix lloc, tapades amb una lona, s'apilonen en espera que alguns estrangers les lloguin sense mirar-s'hi en el preu. Tot plegat i amb sentit de la seguretat i de l'estètica, els ajuntaments haurien de posar-hi mà potser amb recomanacions i certa vigilància. Potser així ben posats els para-sols, ordenats i amb un model fixat per l'ajuntament, fins i tot platges i carrers farien més goig. Un goig que evitaria els entrebancs habituals que s'afegeixen als nens que corren, les cadires mal posades o les tovalloles posades a les vuit del matí fent reserva d'un espai que avançat el matí es farà impossible d'obtenir. I les zones comercials, de vianants, recuperarien el seu sentit. Però què serien les terrasses i les platges sense el tradicional para-sol?

Reivindico un cert ordre i la defensa dels drets d'uns i altres en l'ús equilibrat d'un estri que és imprescindible en l'època estival. Però demanar-ho amb vehemència podria anar contra la llibertat individual i comercial. Per tant, aquí ho deixo.