La columna
Societat civil
La meva fe trontolla quan la Carta Magna recorda que el Rei és el “legítim hereu de la Dinastia Històrica”
Embrancat com estic en la constitució d'una Societat Civil per al Debat, em va interessar el fet que el 5 d'agost tingués lloc al palau mallorquí de l'Almudaina una recepció del rei, Felip de Borbó, a 400 persones que representaven la societat civil mallorquina. El monarca va voler destacar prop d'una quarantena de dones i homes, de l'estesa pell de brau, per elogiar-ne i agrair-ne la seva actuació, en camps diversos, a favor del benestar de la comunitat: investigadors, terapeutes, lluitadores i lluitadors contra la violència de gènere, metges rurals, músics populars, venedors de l'ONCE. És bo que ens recordin l'exemplaritat d'éssers que ens són coetanis i que fan feines tan positives. Res a dir. Ja de petit admirava els guardonats per aquella Operación Plus Ultra, en temps de Negra Nit, que servien per enaltir exemples, sovint heroics, en circumstàncies difícils. En tot cas, la pregunta és: si la Constitució de 1978, a l'article 56, ens recorda que el Rei és el Cap d'Estat, que “arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”, ¿no hauria estat exemplar que el monarca aprofités la trobada per condemnar els incompliments constitucionals de l'executiu, com tants denuncien –malgrat les imposades lleis de la mordassa i del morrió–, en punts bàsics per a un funcionament més democràtic i més just del país? ¿Recordava el Rei en el seu discurs que, com diu l'article 61 de la Constitució, és missió seva “guardar i fer-la guardar, així com respectar i fer respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes”? La meva fe trontolla quan la Carta Magna ens recorda que el Rei és el “legítim hereu de la Dinastia Històrica”, perquè no acabo de saber qui va atorgar la tal legitimitat al seu pare. I perquè put a anacrònic allò del tan discutible ius sanguinis que rebaixa la declaració emfàtica (art. 1.2): “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.” Em sento part de la societat civil que, com ens recorda Salvador Giner, designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que conformen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'Estat i de les empreses. ¿I pel que fa al retorn de la República, majestat?
