Ombres d'estiu
Un futur sense possibilitats infinites
No crec que d'aquí al 19 de setembre vagi a Sydney per veure Cate Blanchett encarnant Anna Petrovna en un muntatge de Platonov, l'obra de Txèkhov que, adaptada per Andrew Upton i traslladada a la Rússia de la Perestroika, es representa a la
ciutat australiana amb el títol de The present. Llegint una entrevista a Blanchett, he descobert que comparteixo una acció amb la meva actriu preferida: apuntem en un paper les coses que hem de fer i anem esborrant. Això de Sydney no ho he apuntat. En tot cas, vigorosa com és, suposo que ella deu esborrar més ràpidament i fins potser acaba fent tot el que anota a les llistes. Jo, en canvi, no n'acabo de completar mai cap: sempre tinc alguna cosa pendent per sentir-me culpable. En fi, en un sentit més existencial que pragmàtic, l'obra de Txèkhov n'és plena, de personatges que no han fet en la vida allò que esperaven i que, de fet, no viuen la vida esperada. Aquesta decepció és la història de la nostra vida i, per això, l'escriptor rus sempre ens interpel·la en el present.
Quan s'escriu sobre els muntatges de les obres de Txèkhov sempre es reflexiona sobre la vida. Sobre la vida perduda. Sobre el temps perdut. Un dels personatges de Platonov afirma que si pensa en la vida, comença a sentir que és una cosa que ha passat. He tornat a comprovar que quan s'escriu de Txèkhov es reflexiona sobre la vida llegint algunes crítiques sobre The present, de la qual sé que comença amb Ana Petrovna fumant (cap actriu actual sap fumar com Blanchett) a l'exterior de casa seva mentre espera els convidats al seu 40è aniversari, entre els quals el Mikhaïl (Platonov) que interpreta Richard Roxburgh: dos enamorats que no viuen el seu amor. Al final d'una crítica he llegit que Roxburgh i Blanchett, compartint una cadira en un escenari despullat, es pregunten si alguna vegada tornarà un temps d'or a les seves vides. I que capturen perfectament alguna cosa essencial en Txèkhov: com vivim en el present amb el que hem après en el passat i sabent que el futur no està ple de possibilitats infinites?
Aquesta és la qüestió.