L'amenaça del punter

L'ANC i Òmnium avisen que la gent s'ha d'inscriure a la manifestació de la Diada. Si això continua així, no s'omple. Imagineu-vos llavors l'escarni: les portades de determinats diaris, els de sempre acarnissant-se amb el fracàs de la convocatòria i, el que és pitjor, un possible enfonsament de l'autoestima independentista a quatre dies de les eleccions. Perquè segons els profetes de l'unionisme, la fi del món “indepe” seria la Meridiana mig buida. Han repetit tants cops que el sobiranisme és un estat d'ànim inflat per la crisi que ja saliven amb la idea. Els manifestants més patidors amb voluntat de reincidència creuen els dits. Els confiats en l'èxit afluixen el volum de la ràdio. Tot plegat recorda a l'any passat. ¿Vols dir que s'omplirà la V i que amb aquestes samarretes es veurà bé la senyera des del cel? Però és que aquest estiu hi ha dues noves i grans amenaces per al procés. No són ni la supressió de l'autonomia ni una reforma fantasma de la Constitució i, tanmateix, podrien ser les definitives. La primera és que les talles de les samarretes de la Via Lliure no tenen res d'estàndard, i quan els delegats de grup van a buscar-les a la botiga suen la cansalada per triar la millor mida per al company. La segona i encara més greu és que el maleït punter, inclòs en el pack, s'ha de pintar del color del tram. Però... amb què? Retolador, llapis de colors, ceres, pintura plàstica? Recomanen fer-lo servir de plantilla per retallar amb la mateixa forma una cartolina del color corresponent. No és només que la militància independentista sigui envejablement pacífica. És que exercita la paciència i aguditza les habilitats manuals. Qualsevol amenaça, inclosa l'expulsió de Catalunya de la Unió Europea, sona a broma comparada amb el repte del punter. Més val prendre-s'ho amb humor, sabeu? L'estat d'ànim ho és tot.