Austeritat

Malgrat alguns errors, és fàcil que trobi virtuts a Ada Colau, ja que em sento força identificat amb la seva política. Per això, igual que al seu moment el cardenal Bergoglio, tinc la fotografia del viatge en metro per desplaçar-se a la feina com a una de les grans imatges que configuren les noves formes de gestió, tant divina com humana. Buenos Aires com Barcelona mostren uns nous temps i cal estar amatents al que això comporta.

Al meu poble, la nova alcaldessa alguna vegada agafa el metro, però normalment es desplaça en bicicleta, una forma de transport urbà que ha imposat tendències en les formacions polítiques renovadores. Ara no es val el reguitzell de cotxes oficials esperant la sortida dels mindunguis de torn, que es pensen –o pensaven– que eren alguna cosa. Calia donar el tomb a velles estructures de poder, que recolzaven en qui la tenia més grossa, més lluent i visible. Queda feina a fer, però és fantàstic l'exemple de les noves alcaldesses.

Per contra, em sembla fora de lloc, fins i tot broma de mal gust, la recomanació del Ministeri d'Hisenda als càrrecs directius d'empreses estatals que siguin austers en l'ús de transports i en la gestió de dietes, sempre que no els sigui inconvenient. Vaja, tres mesos abans de plegar, després d'una disbauxa generalitzada, ara descobreixen com tapar goteres i aconsellen austeritat als tercers de bord, no pas a ministres o directors generals, per evitar la fuga de la xavalla. Quan s'ha estat quatre anys amagant els comprovants de despeses de gestió sota les catifes, sembla una manera enganyosa parlar d'austeritat i, encara, com a consell i no pas com a disposició ferma.

Quan les polítiques rupturistes parlen de sous sota mínims, d'austeritat administrativa o de transports públics, potser hi ha la temptació de pensar que només és una política de gestos, amb cert caràcter populista, però la veritat és que es tracta de la resposta, reflexiva i eficaç, al guirigall creat per unes formes de gestió política on s'ha estirat més el braç que la màniga, o el desgast d'una gestió on el poder era raó del tot és permès. La nova política juga fort i l'encert és força patent.