Lluís Companys

“Tot i que ja han passat molts anys, els alemanys seguim assumint la nostra culpa i mirem d'aprendre de la història.” Aquestes paraules van ser pronunciades fa 7 anys per la llavors cònsol general d'Alemanya a Barcelona, Christine Gläser, tot referint-se a la responsabilitat del seu Estat en la detenció i posterior execució del president Companys. Ho va fer en un acte solemne de desgreuge a la figura del líder català organitzat per la Generalitat i la –imprescindible sempre– Comissió de la Dignitat. La cònsol alemanya estava acompanyada pel seu homòleg francès, Pascal Brice, que igualment va lloar la figura del president màrtir i va demanar perdó als catalans per la complicitat de l'Estat francès d'aquell moment en el seu assassinat. Una i altre, però, no feien sinó ratificar a la capital catalana allò que ja havien assumit anys enrere els caps dels seus governs: els llavors presidents Helmut Köhl i François Mitterrand. Imaginen què va dir el representant del govern espanyol en aquell acte? Imaginen què va dir sobre l'únic president escollit democràticament que va ser executat pel feixisme en aquells anys convulsos? Res. I no va dir res simplement perquè en aquell acte de desgreuge no hi havia cap emissari del govern espanyol. Ni amb Suárez, ni amb Calvo Sotelo, ni amb Felipe González, ni amb Aznar, ni amb Zapatero, ni amb Rajoy..., mai ningú ha assumit ni la més mínima responsabilitat de l'Estat en aquell crim contra tot el poble de Catalunya. Per no fer, no han fet encara cap pas per anul·lar el vergonyós consell de guerra que va condemnar a mort Companys.

En aquests dies en què es commemoren els 75 anys de la detenció del president per la policia nazi és bo recordar-ho. Com ens podríem creure les promeses dels uns i dels altres quan en ple segle XXI encara no han fet res per evitar que Companys continuï sent un delinqüent per a la justícia espanyola?