A la tres
L'acudit dels tres catalans
“Tres catalans caminen per la via i s'acosta el tren. Què faran?”
Són dos catalans i una catalana que circulen a peu pel mig de la via del tren, lligats de peus i mans entre ells, i caminant, caminant, veuen que s'acosta un tren en direcció contrària, a velocitat alta. El català que va a davant, que és integrant d'una agrupació que es diu Junts pel Sí, es gira i diu als altres, ei, comptem fins a tres i saltem fora de la via, que si no aquest tren que ve d'Espanya ens passarà per sobre i ens farà xixines. Des d'una mica més endarrere se sent la noia del grup, que resulta que és militant de la CUP, que respon, enèrgica, d'acord, saltem fora de la via però jo ho faré sense comptar a tres, perquè comptar fa capitalista. Finalment, el tercer català de la colla, que amb uns coneguts ha format una organització de confluència que es diu Catalunya Sí que es Pot, contesta als altres dos, seriós i amb aires de superioritat ideològica: mireu, jo m'ho he rumiat bé i considero que per saltar de la via primer de tot caldria demanar permís al maquinista del tren que ve de cares, però no patiu pas que ja s'aturarà abans d'esclafar-nos perquè hi tinc uns coneguts que es presenten a les oposicions a maquinista el novembre vinent i segur que li foten el lloc.
Els altres dos, visiblement incrèduls, li diuen, gràcies per l'intent però potser seria millor anar saltant al marge perquè el tren s'acosta i més aviat diríem que està accelerant. Així doncs què, saltem? Diuen el de Junts pel Sí i la de la CUP. I aleshores el de Sí que es Pot contesta, taxatiu: si no saltem tots de cop cap a l'esquerra, jo no salto.
Aquesta és la disjuntiva que es presenta per al pròxim 27-S. S'acosta el tren i cal saltar perquè no ens atropelli. Vosaltres què faríeu?
(D'acord, hi ha algunes altres opcions que no són les exposades. El PSC, Unió, el PP i C's, per exemple. Naturalment que hi són. Però no les he citat en aquesta faula perquè tots sabem que viatgen en el tren que ve de cares).