Super-Albiol

El gran Albiol ha comparegut a Salou com un superheroi. S'ha entrevistat amb els comerciants i s'ha compromès a fer justícia i a lluitar contra el mal, que és, com sap tothom, la feina que pertoca als superherois. Els il·legals, els venedors ambulants, els immigrants... tots són part del mal, sempre ho han estat. I si ell mesura les frases per eludir les denúncies dels progres bonistes, només cal sentir com l'entenen els que l'entenen i aplaudeixen per saber amb molta més precisió què és exactament el que diu. L'Albiol poua els vots de les profunditats més tèrboles del nostre cos social, d'indrets que queden lluny, molt lluny de la racionalitat, però tots són bons per abastar al poder, que és la feina dels candidats quan es treuen les caretes, també la de superheroi. En societats en crisi, en comunitats trencades, desconcertades i empobrides, els Albiols, els Alba Daurada i els Le Pens, hi tenen el terreny adobat. Són els pescadors que treuen profit dels rius regirats, els profetes que necessiten de l'existència dels altres per dir-nos que ells són dels nostres i que estan disposats a lluitar per salvar-nos. Els altres són els negres, els musulmans, els jueus, els moros, els sudaques o els granotots de pell freda. I si els pobres comerciants passen angunies, no té res a veure amb les lògiques del comerç internacional, ni amb la competència de les empreses transnacionals que se situen a les botigues més luxoses i cèntriques i imposen horaris i preus que son molt més devastadors que el cargol pomai el cranc americà, que cotitzen a la borsa i busquen, aquí i a tot el planeta, els sous de misèria que generen les plusvàlues indignes que les engreixen. Res a veure amb l'empobriment general, ni amb la degradació salarial que redueix el consum, ni amb els paradisos fiscals pels quals transita la meitat del comerç mundial, ni amb les feines sense contracte, ni amb aquest sistema fet a mida dels poderosos, ni, per descomptat, amb les desigualtats. D'això, els Albiols i tots els que sense ser tan simples i matussers també busquen rendiments electorals atiant els baixos instints no en diuen ni piu. El mal són els venedors del top manta, i per això la llei mordassa ha convertit la seva activitat en un delicte i és sancionable amb presó. La revolta dels africans, aquell dia de fúria després de la mort del seu company, és perfecte per als discursos elementals i per al seu vergonyós i obvi blanc o negre. Una benedicció per als superherois i una maledicció per als que veuen éssers humans on hi ha éssers humans, problemes complexos on hi ha problemes complexos i responsabilitats on hi ha responsabilitats, i saben que el racisme creix entre les classes populars quan desapareixen les polítiques públiques. Males notícies, també, pels que noten la vibració de l'empatia més enllà de les fronteres i pigmentacions i que encara s'estremeixen quan veuen gent desesperada que s'arrapa als eixos d'un camió per travessar fronteres o un pare sirià, vençut, aclaparat, navegant damunt la mort i la tragèdia per salvar els fills.