Heribert Barrera: visionari polític

No és gens fàcil oblidar-nos de l'amic Heribert després de quatre anys de no estar entre nosaltres. I diem que no és fàcil perquè ha estat i està present, molt especialment, en aquests moments històrics del procés sobiranista cap a la independència de Catalunya. Era persona de poques paraules però quan li demanaves la seva opinió era contundent i precís. Recordem aquell novembre del 2010 en què Artur Mas es presentava com a candidat a la presidència de la Generalitat i ens va donar el seu visionari criteri: “En Mas és un home íntegre, honest, i potser, si el deixen, liderarà tot allò que nosaltres no hem pogut fer.” Les seves paraules han resultat ben certes i poder tenir un líder com ell en uns moments tan innats com esperats per molts i desitjats per altres és tot un privilegi per a Catalunya. Estem ben segurs que l'Heribert, avui, amb tota claredat diria: “En Mas és el Macià del segle XXI.” Tanmateix, potser no seria benèvol vers el seu partit, que era l'Esquerra Republicana de Catalunya del 1931, i altres formacions polítiques, per les moltes maldestres accions durant tot el temps del procés. Seria un dur crític amb els líders que diuen que representen ERC i altres, per no saber on està la frontera del personalisme, l'electoralisme i juguesques esquerranes enfront de la premissa de la qual no ens hem de moure: per damunt de tot, Catalunya.

En el seu discurs d'investidura com a president del Parlament l'any 1980 va dir, entre altres coses: “Hem de fer entre tots que Catalunya sigui realment un model i paradigma, i jo diria que l'èxit o fracàs de la nova etapa democràtica, a tot l'Estat, depèn en bona part de nosaltres. Hem de ser dignes també de tota aquesta llarga història de la nostra terra.” Va lluitar, sent fidel sempre al poble català i defensant l'independentisme, aleshores minoritari i avui el futur de Catalunya, amb clarividència, serenitat i amb fortes conviccions. A primers de març del 2010, arran d'una conversa entre ell, el Dr. Moisès Broggi i el Dr. Oriol Domènech, va confeccionar al seu despatx del passeig de Sant Gervasi, l'original del qual va resultar el manifest del 12 d'abril, on queda ben palès: “Fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes perquè es posin d'acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària... i portin al Parlament un estol de diputats que es comprometin a treballar units per a prioritzar en tot moment l'objectiu de la independència.”

Aquesta luciditat era connatural en l'Heribert i els qui hem tingut el privilegi de compartir-lo ens fa feixuga la seva absència.