El revisor

La notícia del revisor de tren a qui han hagut d'amputar un tros d'orella perquè un passatger la hi va mossegar és d'aquelles que no es convertiran mai en gran titular, però és un cas clar que alguna cosa estem fent malament en la societat actual. Primer de tot hi ha la hipocresia habitual: la policia ja ha detingut l'agressor. I bona part de la gent queda satisfeta. Però la pregunta és: per què un jove de divuit anys, un dissabte d'agost al migdia, pot agredir una persona i arrencar-li un tros d'orella d'una mossegada? Havia tingut aquesta mena de comportament violent altres vegades? Potser a l'escola o a l'institut, havia mossegat companys o mestres? O era una persona corrent, pacífica, afectada per un atac de nervis? Quan es va llevar aquell dia i es va rentar les dents davant el mirall, tenia previst tacar-les de sang? Coneixia l'agredit, potser d'altres trajectes? O tot plegat va ser un acte de violència gratuïta a l'estil de La taronja mecànica? De preguntes n'hi hauria moltes més si volguéssim resoldre el cas d'una manera democràtica, no només penal. Què ha de fer ara la societat amb aquest jove delinqüent? Hi ha alguna via de reinserció positiva? O el deixarem entrar en la roda dels antecedents?

Si ens posem en la pell del revisor, les preguntes també serien moltes. D'un costat hi ha l'exposició general a la violència a què estem arriscats tots. Però hem d'afegir l'alta probabilitat que tenen certes professions d'haver de defensar físicament, cada dia, el lloc de treball. Hi ha llocs que, amb diners, hi han posat remei: per exemple, els treballadors de les entitats bancàries pateixen menys robatoris. Però en el cas del revisor passa a l'inrevés. En part per efecte de la crisi econòmica, en part per la moda de la cultura de la gratuïtat, el revisor, que abans picava bitllets, ara és ell el picat. Ja els planyo.