‘Together'

Felipe González no és Gordon Brown. L'aparició de l'expresident espanyol en la campanya del 27-S no té res a veure amb la intervenció de l'ex-premier britànic en la campanya del Better Together, com se'ns ven des d'El País. És veritat que Brown va batallar contra el sí a la independència d'Escòcia. Però no va insultar els escocesos. No va comparar-los amb els nazis –de fet, va recordar el seu paper contra el feixisme: “Vam lluitar junts, ens vam sacrificar junts, vam plorar junts i després ho vam celebrar junts”, va evocar–. Brown tampoc va parlar de pedigrí ni d'exclusions per raons d'origen. Però sí de patriotisme escocès i d'orgull. Va proclamar que Escòcia és una nació i sempre ho serà –cosa que els britànics tenen clar–. I ningú va dubtar del compromís de l'ex-premier. Per què? Perquè Brown és escocès. I per què no ha sortit un expresident espanyol d'origen català defensant el Mejor juntos? Perquè no n'hi ha. Perquè durant molts anys ha estat impensable que un català presidís el govern espanyol. Hauríem de remuntar-nos gairebé un segle i mig enrere. Que li ho diguin a Miquel Roca i els 0 diputats de l'operació reformista a l'Estat. O al mateix Rivera. O a Chacón, que va haver de presentar la candidatura a liderar el PSOE des del poble del seu pare a Almeria... Tampoc Rajoy té res a veure amb Cameron. D'entrada, perquè l'un va convocar un referèndum i l'altre no. Rajoy, com Cameron, ha recorregut a Merkel –per cert, té gràcia que doni lliçons una senyora que va néixer en un país incorporat a la UE sense ratificació de la resta de parlaments–. Però Cameron no va querellar-se contra Alex Salmond ni va reformar la llei per via d'urgència per poder-lo perseguir. El que sí va fer Cameron és hissar la bandera d'Escòcia a Downing Street i demanar que s'hissés a tots els edificis oficials i ajuntaments. S'ho imaginen?