Reprovació via SMS

Com sempre, és més fàcil matar el missatger que no pas anar al fons de l'assumpte. Saura i Sirera es cobreixen de glòria enviant missatges de mòbil durant el debat de política general, i són caçats pels fotògrafs que segueixen el ple. Que el discurs de Montilla és un «tostón» o que el PP és una merda de partit són afirmacions que una gran majoria dels catalans podem compartir. Però es veu que la qüestió no era aquesta. El tema realment important és que el president del Parlament, la mesa i els portaveus dels grups parlamentaris consideren que la captació d'imatges de missatges enviats pels diputats «pot constituir una intromissió il·legítima al dret a la intimitat...». I un be negre amb potes rosses! Aquells senyors, que són els presidents dels seus grups parlamentaris i en el cas de Saura, membre qualificat del govern, resulta que es distreuen durant el tediós debat obrint la seva ànima a un altre col·lega de grup a través del mòbil. I com que es fa amb uns telèfons que paga el poble de Catalunya, i durant el que és considerat l'acte polític més important de l'any, si això no és notícia, que vingui Déu Nostre Senyor i ho vegi. La portaveu d'ICV, Dolors Camats, justificava que feien servir el telèfon per treballar i comunicar-se entre ells, i tot seguit es preguntava: «Si a les escoles està prohibit l'ús del mòbil, se'ns pot preguntar què fem amb el telèfon a l'hemicicle.» Aquest és el tema de fons! L'altre dia em vaig desplaçar a Barcelona per dinar amb un diputat català a Madrid, i a partir del segon plat es va dedicar més a mirar el telèfon que no pas a la conversa. Entenc que hi ha assumptes urgents per atendre, però si els polítics no són capaços d'aparcar el telèfon quan realment toca, com podem demanar als nostres fills que no abusin d'aquest estri que, juntament amb internet, ja és una de les principals addiccions dels joves?