“Quemacos”

Segons Alain Roger, professor d'estètica a Clermont-Ferrand, els paisatges els fem els “quemacos”, gentilici satíric que en el Pallars Sobirà, si més no, apliquen a la gent de Barcelona i a tot foraster que visita la comarca. Tot ve del fet que tan bon punt sortim del cotxe per admirar un paisatge exclamem: “Que maco!” En el seu Breu tractat del paisatge, editat en català per La Campana, el doctor Roger afirma que “la percepció del paisatge és un invent de la gent de ciutat”. És una teoria complementària de la desplegada per Josep Pla en el volum 37 de l'Obra Completa. Diu Pla que els paisatges “els fan els pagesos cada any, llaurant la terra i plantant”. Amplia així la idea: “En el nostre país hi ha paisatges prodigiosos. Els paisatges, no els fan mai els artistes: són els pagesos, que els construeixen cada any sempre diferents i admirables”. La de Pla és una teoria materialista sobre la construcció física del paisatge. La d'Alain Roger és una teoria idealista sobre la recepció estètica del paisatge. Hi ha un altre expert francès en paisatge, Armand Frémont, que relativitza la participació del pagès en l'experiència del paisatge. Afirma que “els agricultors a penes evoquen els paisatges”. Segons ell, “els valors que els pagesos atorguen a cada lloc són els del treball, la terra i la família”, i “el paisatge que evoquen els urbans, els forasters, apareix en el pitjor dels casos com quelcom d'amenaçador i d'alienant, i en el millor, com una cosa ridícula.” És el ridícul del “quemaco”, en el millor dels casos. És l'amenaça urbanística en el pitjor dels casos. La cursa del temps modifica, però, la invenció que els “quemacos” fem del paisatge. A Suïssa, posem per cas, el pas del tren per la vall d'Emmental va modificar el model que domina en la percepció de paisatge: els valors bucòlics recularen davant dels valors pràctics. Els molins de vent de la Manxa o d'Holanda són paisatge natural, no una nosa visual. L'estètica dels “quemacos” del segle XXII ja haurà assimilat nusos d'autopistes, torres d'alta tensió, benzineres i parcs eòlics com a valors històrics o nostàlgics.