L'altra “retirada”

Ens explicaven els nostres avis com va ser de
dur el camí cap a exili d'aquells catalans que
van haver de fugir de la Guerra Civil espanyola. Tots tenim gravades les imatges que hem vist en fotografies o en documentals gràfics, de llargues columnes de famílies senceres caminant a peu cap a la Jonquera, passant pel Pertús carregats amb farcells, maletes i amb la mainada a coll. N'hi havia molts d'altres que passaven per Portbou, i els que fugien pel coll de Banyuls, per la Vajol, les Salines o pel coll del Portell, els que havien embarcat cap a Amèrica, per no parlar dels “nens de la guerra” que van ser acollits a la Unió Soviètica. Els camins de l'exili van ser molts i diversos.

En el que es va anomenar “la retirada”, els que arribaven a la frontera francesa no van ser rebuts precisament amb els braços oberts pel govern francès; els gendarmes els esperaven per enviar-los o per “acollir-los” en el que ells anomenaven eufemísticament els “centres d'internament”, quan en realitat els refugiats quedaven confinats en camps de concentració. Prop de mig milió de persones que fugien del franquisme van quedar tancades en aquests camps des del 1939 fins al 1941. Per no parlar dels que van ser assassinats o deportats i posats en mans dels feixistes espanyols i alemanys. Tot plegat, un episodi miserable de la història de França i Europa, que francesos i europeus amaguen per vergonya.

Els camps de concentració eren recintes tancats on la gent malvivia agrupada a la intempèrie, en barracons en el millor dels casos, sense condicions higièniques de cap mena, sense aigua potable, on passaven gana, i molts morien per desnutrició i malalties, mentre d'altres eren torturats. Avui molts d'aquests llocs són centres turístics, sense cap referència, ni record d'aquell passat tan fosc, ni de les víctimes que hi van deixar la vida.

Tres quarts de segle després, Europa està vivint una altra allau humana de refugiats. Resulta que ara que som més civilitzats i tenim una Unió Europa que es vanta de ser un exemple en la defensa dels drets humans, contemplem sense fer-hi res com es tanquen les fronteres i com els governs rebutgen acollir gent i fan un regateig per veure qui en rep menys i com se la treuen de sobre. Novament la vella Europa mostra la seva cara més vergonyosa i insolidària.