No descartem que...
L'home del temps va dir: “La setmana que ve farà sol, però no descartem algunes pluges.” L'analista financer va anticipar: “La borsa està estabilitzada, però no descartem que alguns valors rebin les conseqüències de la crisi asiàtica.” Ho han dit aquest mes d'agost i no descarto que em posés nerviós amb aquestes manifestacions. En economia, com en la predicció del temps, es pot endevinar potser el que passarà demà o demà passat, però si parlem d'un període més llarg
no podem descartar res.
No podem descartar que la Xina desvalori la seva moneda i que el seu creixement econòmic es redueixi. No podem descartar que la crisi grega afecti els nostres mercats. No podem descartar que el preu del petroli baixi per culpa de la poca demanda dels països emergents. No podem descartar que les bones perspectives econòmiques dels Estats Units tirin cap amunt les cotitzacions. No podem descartar que l'avió d'Obama s'estavelli en el moment de l'aterratge per un atac de cor del pilot. No podem descartar que hi hagi una revolució popular a l'Aràbia Saudita i capgiri el món del petroli. És impossible preveure el que pot passar a les borses i a l'economia mundial perquè depèn de tants factors com milions de persones hi ha al món. O gairebé.
Voldria fer dues observacions. La primera, relacionada amb la Xina. Hi ha molta gent que admira els seus avenços. Jo no gaire, perquè és un país en què mana el Partit Comunista, que no accepta cap crítica, envia a la presó els dissidents i nega que la parella tingui els fills que vol. Deixa guanyar diners, però no deixa parlar. Els economistes haurien de penalitzar tot allò que faci pudor de dictadura i creure que arribarà un dia en què els xinesos diran prou i es voldran governar democràticament. No descartem, si us plau, que els pobles demanin llibertat i això creï una inestabilitat borsària.
Però a l'hora de no descartar, no descartem que les coses vagin millor del que creuen alguns profetes catastrofistes. La setmana passada un economista prestigiós, l'americà Jeffrey Sachs (El País, 29 d'agost) assessor del secretari general de l'ONU, va fer un elogi extraordinari d'aquesta institució per la seva tasca de mantenir la pau i reduir la pobresa al món. Finalment, una bona notícia! I Sachs no és precisament un economista reaccionari, sinó un candidat al Premi Nobel d'Economia, que confio que li donaran.
En el mateix sentit, és veritat que Europa no passa els millors moments, però no descarto que reaccionarà. Tard, però reaccionarà a l'esgarrifós i complex afer dels refugiats; i en el camí començat per aconseguir un sistema financer i fiscal comú, com a passos cap a la unitat política. No tenim líders europeus de gran categoria, però fa dues generacions que no
patim una guerra, la Unió Europea integra democràcies i no toleraria cap violència gratuïta en els estats membres.
No descartem les bones notícies, sobretot, si per part dels catalans hi ha el comportament que ens ha caracteritzat durant els darrers anys. Crec en Europa i en el meu país, tot i que en el terreny personal les notícies no han estat bones per mi aquest estiu. Però no descarto que...
