Full de ruta
El tren de la Meridiana
Si Angela Merkel o David Cameron parlen avui de Catalunya és, també, perquè van veure les fotografies. Les instantànies van fer la volta al món. El primer any, s'hi veia una riuada de gent col·lapsant el centre de Barcelona. Milers i milers a darrere, a davant i al costat d'una pancarta on es llegia “Catalunya, nou Estat d'Europa”. La màquina estelada que s'engreixava des d'anys abans arrencava. Aquella mar de manifestants es convertiria el 2013 en una cadena humana que recorria de punta a punta el país. Des del Pertús fins a Alcanar, uns quatre-cents quilòmetres agafats de les mans. Cívica, festiva, reivindicativa… la multitudinària Via Catalana es transformava l'any passat en una gegantina V. La lletra de la victòria amb els colors de la senyera construïda al bell mig de Barcelona. I el clam, poder votar.
Tres diades d'èxit rotund. “Marea humana per reclamar la independència de Catalunya”, titulava Le Monde, el 2012, mentre que la BBC o l'austríac Wiener Zeitung subratllaven la “massiva participació” a la mobilització. La Diada feia forat en els mitjans internacionals i, amb ella, la reivindicació independentista. La demanda d'un estat propi als ulls del món gràcies a la força de la gent. Al Jazeera, The Huffington Post o l'americana ABC també recollien dotze mesos després la mobilització groga i fins Russia Today ho feia l'any passat. Catalunya als titulars d'arreu.
I segur que hi ha qui després d'haver anat a totes o a alguna de les cites anteriors estigui cansat. I qui cregui que, convocades les eleccions del 27 de setembre, aquesta vegada no és tan necessari sortir al carrer. I qui, aprofitant que són tres dies, consideri que el 2015 pot passar de llarg de la Meridiana. Que s'ho pensin. El repte de divendres és més important, si es pot, que els dels anys anteriors. La Via Lliure serà el termòmetre de la mobilització a dues setmanes per a uns comicis plantejats com el referèndum que l'Estat ha prohibit fer a Catalunya. L'observaran atentament des de Madrid, però també des de la resta del món. Les inscripcions estaran obertes fins a l'últim moment. “Hi ha trens que només passen un cop a la vida”, alerta un cartell d'Ara és l'Hora penjat als Ferrocarrils de la Generalitat. Doncs això.