A Celia Villalobos

Hola, Sra. Villalobos. Ha estat una enorme sorpresa llegir les seves declaracions. Ha estat una enorme sorpresa llegir com es recordava de les tombes, de la misèria franquista i del mateix franquisme. Ha estat una enorme sorpresa, cregui'm. I un plaer. Sí, un plaer perquè que una persona com vostè, amb unes responsabilitats i càrrecs tan rellevants en un partit com el Partit Popular, es recordi de les tombes, la misèria i el feixisme franquista, per a molts i per a mi mateix, és una molt bona notícia. Una molt bona notícia perquè entenc que, ara que parla d'això i tant li preocupa, farà tot el possible perquè les coses canviïn al seu partit. Per dignificar la memòria de tants. Li ho explico. Ara que se n'ha recordat i li preocupa tant el feixisme, entenc que farà tot el possible perquè el seu partit, un partit fundat per jerarques franquistes, condemni el franquisme 80 anys després. I és que ara que se n'ha recordat i li preocupa tant la misèria d'aquells anys que va provocar una de les majors onades d'immigració interna de la història europea, entenc que farà tot el possible perquè aquelles oligarquies que fa dècades que manen des d'un despatx deixin de fer-ho com ja ho feien durant el franquisme. I és que, ara que se n'ha recordat i li preocupa tant el feixisme, entenc que farà tot el possible perquè el seu partit enderroqui el Valle de los Caídos, aquest mausoleu feixista de la vergonya erigit enmig de l'altiplà i pagat per tots. I és que, ara que se n'ha recordat i li preocupen tant les tombes d'aquells anys, entenc que farà tot el possible perquè el seu partit dignifiqui la memòria de les 120.000 persones enterrades en cunetes que esperen a ser dignificades. I és que, ara que se n'ha recordat i li preocupa tant aquell règim que va provocar centenars de milers de morts, entenc que farà tot el possible perquè, per respecte a la seva memòria, el seu partit deixi d'utilitzar a bastament segons quines analogies davant d'un poble que només demana votar amb mans entrellaçades i somriures al carrer. Perquè, Sra. Villalobos, si realment creu que el que divideix la gent és una urna i no tot això, el problema és seu. No nostre. Cregui'm.