Morenés

Evidentment no és exclusiu del Ministeri de Defensa, però hi ha alguna cosa en aquesta cartera que fa que els seus titulars tinguin una peculiar tendència a pixar fora de test. Cada inquilí guarda algun episodi, el seu sirocco particular, algun rampell de perfil Kubrick a Dr. Strangelove, algun gest fora de lloc... Tindrà tot plegat alguna cosa a veure amb la famosa cabra de la Legión? O és la necessitat de mimetitzar amb un ambient encara avui excessivament ranci? Qui ho sap...

D'aquests episodis, n'hi ha hagut alguns de memorables que han afectat directament les relacions del ministeri amb Catalunya. Un dels més sonats va ser l'acalorada negativa del ministre José Bono a retornar el castell de Montjuïc a Barcelona, tal com havia promès l'aleshores president Rodríguez Zapatero. Eren els anys del tripartit i, en un gest que hauria aplaudit amb les orelles el mateix general Espartero, Bono va deixar clar que no retornaria el castell on va ser afusellat el president Companys si no se li garantia la presència permanent d'un destacament militar i, sobretot, que la bandera espanyola onegés “sempre en aquell lloc”. No va ser aquest l'únic moment de tensió amb Catalunya com a fons, fins al punt que, anys més tard, Bono atribuiria al debat de l'Estatut la seva sortida del govern.

El llistó, per tant, era molt amunt. Però el ministre Pedro Morenés ahir va superar amb escreix totes les marques. Tres dies abans de començar la campanya del 27-S, el titular de Defensa ha proclamat que si tothom “compleix amb el seu deure”, les forces armades no hauran de tenir cap tipus d'actuació a Catalunya. Amb una simple frase el ministre no s'ha limitat a evocar una imatge amenaçadora sinó que ens ha projectat un No-Do sencer. Un món en blanc i negre, 40 anys enrere. Segur que avui a Europa entenen molt millor les reivindicacions de Catalunya.