La campanya

Pasqual Maragall, en els inicis de la seva presidència de la Generalitat, intentà que la diada de l'Onze de Setembre esdevingués la festa de tots els catalans, malgrat commemorar-se una derrota. Aspirava a fer que la Diada fos un 14 de juliol francès. És a dir, el “dia nacional de França”. Una celebració que, més que recordar la presa de la Bastilla, serveix per recordar la festa de la federació del 1790. La reconciliació i unitat de tots els francesos. Maragall va haver de fer-hi moltes voltes per cercar un acte unitari català. Ho va aconseguir. Tot i la dificultat de festes unitàries en un país de “tants caps tants barrets”. Maragall va intentar una fórmula per endegar un acte d'unitat catalana en què ningú es pogués considerar ofès o marginat. Va encarregar a l'actor i director de teatre Joan Ollé que organitzés l'acte institucional a la Ciutadella de Barcelona amb dos objectius: sense parlaments de ningú, tothom callat i que parlés l'expressió artística amb cantants i dansaires, i amb una desfilada de Mossos com la desfilada militar francesa dels Champs Elysees. L'objectiu es va complir i, fins fa ben poc, a l'acte –sense declaracions ni proclames polítiques–, visualment s'hi va veure una certa unitat catalana.

Enguany tot s'ha complicat i viurem una diada ben desunida que servirà per celebrar l'inici d'una de les campanyes electorals més crispades que s'han vist i que ens portarà a les eleccions del 27 de setembre. Alguns tècnics en campanyes electorals estan convençuts que aquestes dues setmanes serviran per animar a anar a votar els abstencionistes crònics o bé per decantar els vots dels indecisos. Crec, humilment, que a hores d'ara la majoria de ciutadans tenen molt clar el seu vot i que el desig majoritari és el 27-S. Votar o no votar. Sortir de dubtes, aclarir un panorama que s'està allargant en desmesura.

La campanya real va començar fa mesos, quan Artur Mas va anunciar avançar les eleccions. Des d'aleshores, les posicions no s'han mogut ni un mil·límetre. Malgrat els moviments tàctics que hi ha hagut. S'intueixen dies tensos i d'ambient tèrbol que de poc serviran per decantar el vot de la ciutadania, que sovint té molt clar què ha de fer...