La columna
El refugi
L'ajuda al proïsme,
si és sincera, no necessita
ni aplaudiments
ni reconeixements
Contemplant la generositat selectiva amb què el duc Cayetano Martínez de Irujo –fill de la duquessa d'Alba– ha decidit allotjar i protegir dues famílies sirianes perjudicades per l'horror de la guerra, et ve inevitablement a la memòria la pel·lícula Plácido que el 1961 Luis García Berlanga va filmar a Barcelona i Manresa. El film aprofitava de manera juganera i provocadora la campanya del règim franquista que als anys cinquanta animava les famílies benestants a asseure un pobre a la seva taula nadalenca per denunciar d'aquesta manera l'hipòcrita propòsit de tranquil·litzar determinades consciències classistes. La solidaritat dels rics i la filantropia despresa dels seus actes es converteixen en pura autopropaganda a partir del moment que es fan públiques. L'ajuda al proïsme, si és sincera, no necessita ni aplaudiments ni reconeixements. Cayetano –que no consta que hagi fet el mateix gest amb algun dels nombrosos jornalers que li retreuen l'explotació ineficaç dels latifundis i el cobrament descarat de les subvencions europees– ha decidit felicitar-se a si mateix esbombant una acció que alguns pretenen ara convertir en modèlica i imitable. I no, el compromís amb els més dèbils no pot ser un espot en prime time ni una portada a les revistes de la perruqueria. Malgrat tot, és millor que el duc es dediqui a aquestes activitats altruistes que no pas a perdre el temps en els seus entreteniments hípics o bé llançant improperis contra els periodistes que li furguen la vida privada. Però l'anguniosa crisi dels refugiats que ha sacsejat Europa, ha ensenyat les vergonyes feixistes d'alguns països membres del club i ha obrat el miracle de convertir la granítica Merkel en un terròs de sucre només es resoldrà amb una eficaç combinació de tres elements: els esforços dels polítics –que han de donar la cara abans no els caigui de vergonya–, dels professionals de les ONG –que sempre hi han posat el coll– i de tots els milionaris, famosos i ciutadans en general que estiguin disposats a aportar el seu anònim gra de sorra i que haurien de posar-hi tot el que puguin menys afany de notorietat.
