La valentia de l'escultora

Li ha costat molt, a la Rosa Serra, fer aquesta exposició d'escultures inaugurada durant les Festes del Tura d'Olot a la galeria Arcadi Calzada. No li ha pas costat fer la seva feina, que domina perfectament des de fa anys; la dificultat ha sigut anímica, com si diguéssim. És la feblesa d'esperit, la manca d'ànims, la minsa força interna, allò que li ha costat de superar. Fa ben poques setmanes morí el seu marit i suport essencial de la seva vida, i la Rosa estigué temptada de deixar-ho córrer tot, abaixar veles i plegar cordes. Per sort, ha mantingut la valentia necessària, malgrat que el dia abans em deia que li feia por inaugurar l'exposició, que no sabia si tindria prou força, que patia per si quedava bloquejada pels sentiments. Però tot va anar tal com havia d'anar: l'exposició resulta magnífica, la sala s'omplí d'amics seus i d'en Xavier que li venien a fer costat, les paraules (improvisades) d'Arcadi Calzada, de l'alcalde d'Olot i de la mateixa Rosa van resultar plenes de contingut admiratiu i agraïment, bo i valorant el magnífic treball de l'escultora i amb felicitacions també al seu fill Jaume i a la seva nora Assumpta per haver-la encoratjat i ajudat en tot.

Vaig ser testimoni directe de l'interès de Josep Pla en l'obra de Rosa Serra, en la qual devia trobar un terreny adobat, perquè amb insistència l'homenot de Llofriu escrivia demanant que la pintura i l'escultura no fossin literàries, ni religioses, ni ideològiques, que no expliquessin històries heroiques o tràgiques, ni tan sols líriques o triomfals, que es limitessin a mostrar els trets essencials i característics de les coses. És ben bé l'estil de la nostra escultora: depurat, esvelt, espigat, molt intencionat i sempre amb el punt singular de troballa personal.

La Rosa és una de les benaurades persones que s'han escapat de la maledicció bíblica del treball. Llegint el Gènesi, s'hi constata que el treball és el càstig conseqüència d'una culpa: abans del pecat original els nostres primers pares no treballaven, i després del pecat van haver de treballar –i suar–. Tot i admetre (va, vinga) que el treball és càstig, penitència o expiació, en el de la Rosa hi entra també tot allò que atorga intensitat, bellesa i goig a la vida. I, malgrat la gran absència del gran estimat, en aquesta exposició d'Olot es continua veient i demostrant l'incomparable goig del seu treball.