la crònica
Girona moderna
Els historiadors donen el nom de moderna a l'època que arrenca al segle XVI i s'acaba al XVIII amb la Revolució Francesa. S'ha acceptat aquest nom, però hom pensa que tots ens sentim moderns en el temps que ens ha tocat viure; però d'aquí a un o dos segles, els habitants d'aquell temps futur, quan evoquin la nostra època no la trobaran gens moderna, com tampoc nosaltres pensem que aquells segles passats i la gent que hi existia fossin moderns, mirant-ho des de la perspectiva actual. Es podria canviar el nom per Època barroca o Època del Renaixement o Època de la Reforma i potser seria més entenedor.
Aquesta setmana es va presentar un llibre a l'Ajuntament amb el títol que encapçala la crònica, fruit dels historiadors Francesc Miralpeix, Xavier torres i un capítol d'Anna Gironella, seguint la Col·lecció Història de Girona que havia tingut els seus antecedents amb els títols Parva Gerunda -època romana- i Girona medieval. Varen parlar els autors i no es va encetar col·loqui amb el públic present. Però repassant el volum, i amb les reserves que cal per quan aquest cronista no reuneix la condició d'historiador –ho anuncia, abans que m'ho tirin en cara–, s'hi troben qüestions que –com a mínim– mereixen una reflexió. Els anteriors llibres citats eren el resultat de treballs molt elaborats durant anys pels seus autors. Aquest llibre present sembla més fruit d'un refregit de coneixements que ja apareixen en altres llibres que s'han publicat amb anterioritat sobre Girona i la seva història, llevat d'algun punt innovador. No voldríem que s'interpretés malament: ja pensem que els autors ho han treballat, però no hi sabem conèixer una intenció d'introduir al lector profà en l'ambient i els canvis que es derivaven d'aquell temps convuls. En determinades matèries –els testaments, els convents i esglésies, la pesta, la catedral...– s'entén en detalls que ja s'han publicat, i en canvi, la trajectòria, l'evolució del pensament i, en definitiva, el que hom espera trobar en un llibre d'història escrit actualment, que és la transformació de la societat operada en aquells segles, potser no queda massa perfilada, a part que, com que és fruit de tres autors, la cronologia no es sistemàtica i va endavant i endarrere en el temps. Tot i així, és una aportació valuosa perquè compendia una època gironina tractada abans per altres historiadors i fins i tot pels mateixos que signen aquest treball. Vegi's pel cas, la bibliografia que cita el mateix llibre.
Hi afegim que ens va sorprendre Anna Gironella en dir que a l'arxiu històric de la ciutat hi ha milers de documents que s'han classificat però que mai cap historiadors ha examinat. A què esperen, els il·lustres, a fer-ho?