Informació política als balcons

Sabeu? Fins i tot em fa una mica de vergonya. Jo crec que als lectors del nostre diari no cal parlar-los més del procés, de les votacions, de la manifestació de la Diada... Si en queda algun que no està plenament convençut que el nostre país ens necessita desesperadament per poder tirar endavant, no cal que li digui res. Deu tenir unes conviccions a prova de bomba i no em veig pas amb cor de fer-li canviar el criteri. Cadascú compra la premsa i mira les televisions que vol. I sol triar els mitjans que li confirmen el que ja pensava A mi m'agradaria poder publicar algun article –meu o dels molts col·laboradors d'El Punt Avui– a la premsa de Madrid. Només per si algú té el mínim interès a entendre el que està passant.

Però l'opinió dels contraris cada vegada es porta menys. La televisió pública catalana, criticada sovint per parcial i sectària, ha acabat essent un model de professionalitat. És ben normal que a les seves tertúlies hi tinguin veu representants de les diverses opcions ideològiques, amb força equilibri. Això, perdoneu, als mitjans estatals que paguem tots, i als privats de Madrid que ves a saber qui paga, no passa. Si cal parlar del procés, conviden els de sempre, contraris decidits a cap canvi en l'statu quo territorial. Potser hi enquibeixen algun català, però sol ser dels del morro fort: C's, PP o similars.

Els demòcrates d'El País, tan progres com són, fa dies dedicaven una pàgina a entrevistar ciutadans de Barcelona que tenen una bandera espanyola al balcó. Ja se sap que la notícia és que l'home mossegui el gos. Un reportatge humà, d'actualitat, per saber com ho viuen això del procés, si tenen algun problema amb els veïns, si se senten poc apreciats... Interessant. De manera que van trobar quatre o cinc catalans amb el balcó guarnit amb la bandera espanyola. El treball era honest. Bàsicament tots deien que ningú els havia recriminat la seva opció. De tota manera, em pregunto si no hauria estat més informatiu per als lectors del diari que algú els expliqués com és que a la majoria dels balcons amb bandera hi tinguin la catalana, estelada o no.

Fa dies que no hi passo, però recordo que temps enrere, al carrer Oviedo de Girona, prop del grup Sant Narcís, s'hi podia veure ben estesa una gran bandera espanyola. La persistència del símbol en aquell balcó era una prova evident del bon veïnatge en matèria patriòtica. A mi no em calia anar a entrevistar ningú per saber-ho. Pocs dies abans de la Diada vaig constatar que aquella bandera ja no hi és. Veus? Sí que m'agradaria saber què ha passat. Però El País no m'ho deurà pas explicar. En canvi, n'he trobat una altra de ben ufanosa a Santa Eugènia, prop de Can Ninetes. Me'n sento content, de viure en un país lliure.