Alcohol i impostos
Es consumeixen begudes alcohòliques pràcticament arreu del món, i, per continents, Europa és el primer. Els interessos econòmics entorn de la seva producció i consum són importants i respectables, però ho són encara més, òbviament, les relacions entre alcohol i salut, objecte de preocupació i debat constants en els àmbits sanitari, social i personal. Per això sempre hi ha notícies sobre aquestes begudes. A finals d'agost, el Pharmaceutical Journal ha publicat un article d'Aleksandra Kaczmarek en què critica la política de la Unió Europea sobre els problemes que causen. L'autora, que pertany a l'Eurocare, una xarxa d'organitzacions no governamentals que treballen en la prevenció i reducció dels perjudicis relacionats amb l'alcohol en l'àmbit europeu, proposa que s'adoptin mesures legals més eficaces en l'etiquetatge i en les restriccions de la publicitat de les begudes alcohòliques, i que s'incrementin els impostos que les graven.
Pel que fa als impostos, s'acaba de fer públic un estudi de l'Institute of Economic Affairs (IEA) que proposa exactament el contrari. Aquest organisme del Regne Unit, creat per gent del món dels negocis, té per objectius promoure l'economia de lliure mercat, la desregulació i privatització de les activitats econòmiques i la baixada d'impostos. Un dels seus inspiradors va ser l'economista Friedrich Hayek, conegut entusiasta del liberalisme econòmic. No cal dir que l'IEA va ser molt influent durant el thatcherisme. La tesi fonamental de l'estudi és que, al Regne Unit, els ingressos fiscals procedents de gravar l'alcohol són molt superiors als costos que provoca a l'erari públic.
Segons aquest think tank (“dipòsit de pensament o coneixements”), que és com els que saben anglès designen els organismes que analitzen i difonen idees amb objectius determinats, els defensors de la salut pública exageren quan diuen que les despeses ocasionades pel consum d'alcohol al Regne Unit pugen a 20.000 milions de lliures anuals. L'IEA creu que són tan sols 3.900 milions, i com que els ingressos anuals per impostos sobre l'alcohol en són 10.400, els bevedors subvencionen cada any amb uns 6.500 milions els no bevedors. Opina, a més, que no totes les despeses per aquest motiu han de recaure sobre l'administració pública. Per l'IEA el govern, és a dir els contribuents, només ha d'assumir les corresponents als delictes que hi estan relacionats (policia i sistema judicial), a l'assistència sanitària (urgències i ingressos hospitalaris) i als pagaments d'ajuts socials als que no poden treballar per mala salut mental o física degudes a l'alcoholisme. Els altres costos financers i emocionals derivats, com la baixada de productivitat o els problemes personals, considera que han de ser assumits per les empreses o les persones. Entén, per exemple, que les pèrdues econòmiques degudes a la delinqüència, com els danys a la propietat, han de recaure en els individus, que a vegades són els mateixos bevedors, i no en el govern. La conclusió és que si es reduïssin a la meitat els impostos sobre l'alcohol, el govern del Regne Unit encara rebria més del que ha de gastar en solucionar els problemes que causa, i els bevedors britànics deixarien de pagar el 40% d'aquests impostos de tota la Unió Europea. Si em permeteu l'esquematisme, això és capitalisme del dur i la resta són històries.
Heus ací dues maneres d'abordar el problema, sobre les quals la societat ha de triar. Res a objectar a un consum moderat de begudes alcohòliques, sense oblidar el plaer que proporcionen i alguns dels seus beneficis per a la salut, que també es poden obtenir per altres vies, però no són necessàries per a una bona alimentació, sinó complementàries. Sembla més adient, per tant, posar més impostos a l'alcohol que a la verdura o la fruita, per exemple.
