Vergonyes

Una de les mentides més escandaloses del nostre temps és que una imatge val més que mil paraules, però la veritat és que, gràcies a la televisió i els invents que han vingut després, una imatge oportunament divulgada fa miracles. Estàvem advertits: “La televisió produeix imatges i anul·la els conceptes, i d'aquesta manera atrofia la nostra capacitat d'abstracció i, amb aquesta, tota la nostra capacitat d'entendre”, escrivia Giovanni Sartori el 1997. La imatge del cadàver d'un nen en una platja, repetida per tots els mitjans, ha servit per neutralitzar totes les prevencions que la població europea té davant l'arribada de forasters provinents de terres remotes i les polítiques que l'afavoreixen. La versió oficial, acceptada amb una unanimitat excepcional, és que hi ha una “crisi humanitària” davant la qual els governs feien poca cosa i de mala gana, però que, gràcies a aquesta imatge que ha “sacsejat les consciències”, s'han vist obligats per l'opinió pública a adoptar mesures per acollir més “refugiats”.  En realitat és a l'inrevés: han decidit incorporar a Europa un gran contingent de gent no europea i, per evitar preguntes incòmodes com ara d'on sortiran les misses —inevitablement, altres partides comptables hauran de minvar—, ho presenten com una demanda de la ciutadania trasbalsada de dolor davant la víctima innocent. A veure qui s'atreveix a discrepar-ne, amb l'infant mort de cos mediàticament omnipresent. A partir d'ara tots els immigrants seran refugiats, i és versemblant perquè de guerres n'hi ha pertot arreu –pocs dies després els senegalesos que es dediquen al tràfic de mercaderia falsa ja desfilaven per Barcelona rere una pancarta que deia “som refugiats econòmics”–, i tots els europeus seran acusats pels seus governs de tenir part de responsabilitat en les desgràcies que ocorren en altres civilitzacions i consegüentment obligats a subvenir-hi; no cal dir que els criteris s'estableixen en les altures, les quotes són d'obligat compliment, i tot plegat obeeix estratègies globals que aquests governs s'estalvien molt de debatre en públic.