Silenci

Antonio Muñoz és un senyor nascut a Valladolid, llicenciat en ciències físiques, que va arribar a Barcelona amb 36 anys. La seva feina durant tres dècades ha estat ensenyar matemàtiques a l'IES Barri Besòs. La seva afició, estudiar la història de la Catalunya dels segles XVII i XVIII. Així se'ns explica en el seu darrer llibre, L'11 de Setembre poble a poble (1713-1714), on es recull de manera sistematitzada els moviments de tropes catalanes pel territori durant aquells mesos. Segons Albert Sánchez Pinyol, l'autor ha passat tantes hores als arxius estudiant plecs i documents que pot reconèixer els personatges del 1714 per la signatura, la lletra que feien i les expressions que utilitzen.

Muñoz ens dibuixa el primer gran conflicte internacional de la història i la seva “enorme” repercussió mediàtica –“una munió de periodistes europeus s'instal·la a Madrid i a Catalunya”–. Ressegueix les tropes poble a poble, dia a dia. No només a Barcelona. Amb els catalans convençuts fins a la darrera hora, malgrat la solitud, que la victòria és possible. I, al final, la derrota. La brutal repressió arreu. La mort del general Moragues, un càstig exemplar, arrossegat viu pels carrers lligat a la cua d'un cavall, sense que se sentís cap aldarull ni murmuri, segons el periodista de la gaseta de París. “Encara avui impressiona pensar en el silenci estremidor amb què la gent va contemplar l'arrossegament de Moragues”, confessa Muñoz.

No es pot dir que l'autor no s'hi impliqui. Assegura que el 1714 els catalans “no teníem res a perdre”. “Si després de 300 anys encara no han aconseguit esborrar el nostre anhel, és perquè sota les ruïnes de la nostra història es troba l'esperança d'aconseguir la nostra llibertat, que més tard o més d'hora arribarà”, conclou.

Tant de bo Pablo Iglesias o Felipe González llegissin el llibre del senyor Muñoz de Valladolid.