Fires i fires

D'aquí a unes setmanes al meu poble se celebrarà la Fira del Bolet. Serà ja la tretzena edició i ara ja sabem que en qualsevol condició meteorològica i amb independència de si la temporada boletaire és bona o un desastre, les venerables pedres del nucli antic llagosterenc rebran en un sol dia la visita de més ànimes que en molts anys de la seva llarga història.

Diumenge passat vàrem celebrar la segona edició de la Fira del Llibre Prohibit. També ha estat considerada un èxit tot i que ni els visitants ni les parades ni l'expectació s'hi poden comparar. Els llibres tenen grans partidaris, entusiastes que els converteixen en l'únic planeta habitable, però ja sabem que no desperten passions comparables al futbol o la gastronomia. En aquest país el gran amor pels llibres es concentra en el dia de Sant Jordi, però considerar que molts, a diferència dels bolets, han estat objecte de prohibició hauria de ser un estímul prou poderós per no resignar-nos al fet que la capacitat de convocatòria quedi delimitada per la que s'ha exhibit en els dos anys d'existència de la fira. Unes quantes parades van exposar i vendre obres que havien estat prohibides o censurades, la qual cosa permet el que, segurament, deu ser un dels entreteniments de la jornada: especular sobre on, quan, qui i per què ho van ser. La caputxeta vermella o Els tres porquets es miren amb uns altres ulls si saps que la seva lectura ha estat vedada. De fet, tota la literatura guanya prestigi si es considera que és objecte de vigilància, i és que la prohibició, a més d'una arbitrarietat o una injustícia, també és un reconeixement. Hi ha sistemes de poder fràgils, dictadures fonamentades en la ignorància, impostures tan clamoroses que no poden contenir el pànic, autoritats que es comporten de forma paranoica, moralistes i puritans que tenen por de la vida i també sistemes de poder tan injustos o insensats com els anteriors, però que són prou llestos i cínics per saber que vivim massa desconcertats per descobrir la força transformadora que poden tenir els llibres i que ara, per cert, les prohibicions no fan sinó multiplicar.

No sé si la Fira del Llibre Prohibit mai tindrà l'èxit que té la del bolet, però no costa gens formular-ne el desig. Les organitzadores procuren amb saviesa que no calgui posar-se excessivament transcendent. Dels actes d'aquest any en van ser exemples l'exposició Coram populo, que mostrava detalls del traç de la censura; la divertidíssima obra de teatre L'Editto Bulgaro, a l'entorn del control dels mitjans de comunicació i del barroer exercici de poder de Berlusconi amb la defenestració de l'humorista televisiu Daniele Luttazzi; la delicadesa intensa i profunda de l'espectacle inspirat en textos de Virginia Woolf que va passejar la poetessa Núria de Calella, i el concert final amb cançons que, en un moment o un altre, també han estat prohibides, i que en aquesta edició ens va permetre descobrir la prodigiosa cantant rosinca Rusó Sala. Els censors de tots els temps són els primers a saber que una fira com aquesta hauria de reunir multituds.