Sense el suport de La Caixa

“Les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontarien greus problemes d'inseguretat jurídica...”, diu el comunicat conjunt de les associacions de bancs i caixes. Però no. En realitat no estan parlant d'“entitats bancàries” en general sinó, bàsicament, de les que tenen seu a Madrid. La Caixa o el Banc Sabadell, per exemple, no tenen “presència a Catalunya”, són Catalunya. I, de fet, tots dos bancs han evitat sempre, escrupolosament, decantar-se públicament per una o altra opció política. El document, per tant, és una presa de posició de la banca espanyola en el seu conjunt on els bancs catalans són una minoria incòmoda i incomodada.

Naturalment, els bancs estrangers no se senten concernits per un comunicat que és pura conjuntura política en un context de convulsió.

Tothom sap que La Caixa i Banc Sabadell no se n'aniran enlloc, ni amb la independència ni sense. Però és que BBVA, Popular, Bankia i Santander tampoc pensen renunciar a tenir una “presència a Catalunya” que els assegura, des de fa molts anys, un mercat decisiu per als seus balanços. En aquest sentit, el comunicat és poca cosa més que un favor a un règim decadent, però que sempre els ha beneficiat.

En qualsevol cas, el més significatiu d'aquest episodi crepuscular és que el règim del 78 ni tan sols ha estat capaç d'aconseguir una presa de posició clara i explícita de La Caixa i el Banc Sabadell contra la independència. Com tampoc de la majoria de les organitzacions patronals. O sigui que el fet objectiu és que només falta una setmana per al 27-S i a la faixa de Madrid cada cop hi queden menys rocs.