‘La ley es mía'

Aquesta campanya està essent cada cop més irritant. Hi impera la tergiversació: si els mitjans espanyols ignoren o fan callar els candidats del sí, aleshores t'acusen de discriminar, de dividir i d'adoctrinar. Si la banca en l'encara viva crisi ha rebut el rescat i ha engreixat el seu capital amb la nostra suor, ara va i diu que si som independents se'n va. Que es pensen que som imbècils? O volen que els fem un corralito a l'inrevés, és a dir, traient els nostres quartos dels bancs enemics? Si argumentem les nostres propostes, encara estem esperant que els unionistes tinguin alguna forma de projecte, alguna idea (bé, excepte Rivera, que anuncia la desaparició de les autonomies; llegeix història, home: no hi havia autonomisme amb Franco, i “el problema catalán” continuava viu), doncs aleshores et diuen que tenim un discurs unívoc, perquè, ai Mare de Déu!, no ens preocupem de la “justícia social”! A veure: la llibertat no forma part de la justícia social? Poder invertir els nostres quartos en beques menjador o en hospitals no és justícia social? I és que els estereotips més antiquats romanen arraulits al fons d'uns cervells que han dedicat l'1% del seu temps al cas català (bé, excepte Rivera, el partit del qual va néixer amb l'objectiu d'acabar amb el catalanisme). El que s'ha perpetrat d'aprofitar un fet ciutadà i noticiable com la manifestació de la Diada per silenciar els partits del sí és senzillament repugnant.

I encara falta la pitjor part, perquè estan amb l'aigua al coll i summament nerviosos. Alguns perquè no han entès absolutament res; d'altres perquè amb majoria absoluta es creuen amb el dret de manipular tribunals. Per cert, fa pocs mesos la CE va fer un demolidor informe sobre la independència judicial espanyola, atorgant a Espanya el lloc 97è pel que fa a independència judicial. O de què ens pensem que va tanta insistència en la llei? Doncs ve de Soraya dient: “La ley es mía.” Us sona?