Tot és mentida

Fer-nos desistir. No hi ha cap més objectiu en la campanya de l'unionisme. Ni cap oferta més enllà de continuar sent cornuts i pagar el beure, i encara callar. L'única tàctica és fer-nos por i l'estratègia única, que ens quedem com sempre, més submisos que dignes. El govern de Rajoy que no para de tractar-nos d'il·legals i de moure cel i terra per negar-nos qualsevol dret. El Tribunal Constitucional que actua d'incòlume braç executor per tombar qualsevol iniciativa catalana. La Junta Electoral Central que s'ha activat durant la campanya pel 27-S només per incomodar els d'un bàndol i per ajudar els de l'altre a fer-se propaganda. Ja sigui per dictar la programació unionista de TV3 o per retirar estelades i símbols del 27-S de qualsevol lloc públic, al dictat del PP i si convé del PSC i els altres. Els jutjats també acceleren per fer posar banderes espanyoles als balcons dels ajuntaments.

Els líders mundials –Obama, Merkel, Cameron, la UE...– pronunciant-se sobre la qüestió catalana via diplomàcia espanyola (o sigui, a canvi de favors), al mateix temps que, paradoxalment, el govern espanyol nega
que el conflicte s'estigui
internacionalitzant.

Si neguen que s'estigui internacionalitzant, també neguen que es militaritzi a pesar que el ministre de Defensa ens amenaci amb tancs i altres artefactes.

Per si faltava algú més, divendres la patronal espanyola de la banca –en què hi ha CaixaBank i Sabadell, és clar– es va afegir a l'estratègia de la por i l'amenaça si Catalunya s'independitza.

I els insults diaris dels partits unionistes durant la campanya, que no són més que la continuació dels insults de la precampanya i d'abans de la precampanya.

I encara hi ha qüestions més de detall, un munt, que no es poden deslligar del procés català cap a la independència. Un exemple: els jugadors del Real Madrid no poden ser entrevistats per TV3 en els partits de la Champions tot i que té drets de transmissió i informació, simplement perquè el club de Florentino Pérez no ho vol perquè és TV3.

He fet tota aquesta recopilació (i mira que em deixo coses) perquè m'he recordat d'unes promeses que fa temps que el vent es va endur. Que lluny que queden aquells temps –en què ETA matava al País Basc i l'independentisme a Catalunya era testimonial– que els successius governs espanyols deien
que, sense violència, es podia parlar de tot, i tot era tot! Que mentida que era! Com sempre. Com ara. Tot és mentida.

Queda una setmana perquè decidim si encara ens la creiem.