La tutela

He llegit que als consells esportius de les comarques gironines es torna a promoure la figura del tutor de joc. O com se n'ha dit tota la vida: l' àrbitre, una figura no sempre ben vista, sobretot en l'esport escolar i amateur. Es vol promoure el canvi de nom i de manera d'actuar per donar un valor afegit i rebaixar la pressió que reben les persones que s'hi dediquen. Diuen que la figura de l'àrbitre és negativa i que la del tutor no, perquè mostra una vessant pedagògica perquè aplica el reglament i l'explica. D'entrada voldria recordar que un àrbitre és una persona que s'encarrega de dirigir una competició i que mira d'interpretar i fer complir un reglament, sigui de l'esport que sigui. Què té de negatiu, això? Voleu dir que el problema és l'àrbitre? Canviant-li el nom i fent-li fer pedagogia més que dirimir les diferències entre dos equips en un terreny de joc es resoldran els problemes de violència que hi ha sobretot fora de la pista o el camp? La iniciativa és molt lloable però dubto que funcioni. Deia que es “torna” a promoure aquesta figura perquè el tutor de joc és una iniciativa que no és nova. Va néixer en el marc del Congrés de l'Educació Física i l'Esport en Edat Escolar que es va celebrar el 1998 i es va fer amb la voluntat de rebaixar l'agressivitat en l'esport, i ja demanaven aprendre a controlar els impulsos i a respectar al màxim els companys. A la família i als entrenadors els demanaven que s'esforcessin per ajudar a crear un bon ambient d'amistat i respecte. I els instaven a respectar les decisions dels àrbitres, ja que ells només fan la seva feina. I que es poden equivocar. I sobretot –i com s'ha comprovat gran assignatura pendent perquè ja es demanava i no ha prosperat adequadament,– que calia “crear més normes de comportament per al públic.” Ja entenc que es busquen solucions, però els problemes d'actitud i comportament que generen violència són darrere les banquetes, a les graderies, i això es porta de casa. I, per tant, és més difícil de tenir-ne la tutela.