I l'endemà?

El món no s'acaba el 27-S. Potser no en són conscients totes aquestes veus que estan irrompent en la campanya. Dilluns vinent el governador del Banc d'Espanya tornarà al seu despatx i haurà de seguir gestionant com a regulador d'un sector extraordinàriament sensible. La Junta Electoral Central continuarà fent d'àrbitre cada cop que hi hagi cita a les urnes i les decisions que adopti hauran de ser acatades com a justes. El propietari de Pronovias i el dels laboratoris Almirall aniran com cada matí a les seves empreses i treballaran amb aquells treballadors que han rebut els seus missatges d'avís. La Lliga de Futbol professional rodarà amb normalitat i el seu president seguirà actuant en un món que mou moltíssims diners. El portaveu de la Comissió Europea compareixerà com cada matí a Brussel·les i els seus missatges convindria que fossin creïbles. La cancellera alemanya Angela Merkel i el premier britànic David Cameron –pig gate a banda– seguiran governant als respectius països. Entre ells s'asseurà l'Estat espanyol, després d'haver mostrat als socis la tensa pugna que manté amb una part del seu territori...

Aquestes eleccions són diferents pel contingut, per allò que està en joc. Però les regles són les mateixes de sempre. Els catalans estan convocats a les urnes i han de poder votar, conscients de la transcendència de la decisió que s'està plantejant, amb la màxima informació possible, però amb llibertat i sense por. Amb llibertat i sense por.

L'endemà del 27-S els engranatges de la democràcia de l'Estat espanyol hauran de continuar funcionant. Sigui quin sigui el resultat. Però amb tantes línies vermelles que s'estan trepitjant, el que ara ja podem dir és que res tornarà a ser igual. No hi ha dubte que hi haurà un abans i un després d'aquests comicis. I això, sense parlar de resultats...