Per

Per qui ens va deixar i per qui vindrà,

Per tant insult, tanta amenaça i tanta por. Per les andanes plenes de gent esperant. Per aquelles maletes de cartró i aquelles sabates gastades. Per la memòria d'aquella derrota. Per tant fred, tanta pluja i tanta calor en una paradeta. Per qui ja no ho pot veure i per les llàgrimes que va vessar. Per Ovidi Montllor, Pepe Rubianes i Xavier Vinader. Per la meva companya i amiga de Súmate Xaro Pérez, que ens veu des del cel. Per tant sospir i tanta indignació davant de la tele.

Per la República.

Per tanta mentida i tanta traïció.

Per poder parlar com es vulgui i del que es vulgui.

Per tants que esperen que guanyem per alçar-se ells.

Per demostrar que sí que es pot més enllà d'un plató de televisió.

Per canviar-ho tot i tenir-ho tot. Per equivocar-nos nosaltres i no esperar que ningú s'equivoqui per nosaltres. Per tanta espera i tanta pèrdua. Per aquella persona que tant t'estimava i que tant et va demanar que ho aconseguissis. Pel més bell dels llegats que es poden deixar. Per no haver de donar més explicacions de qui ets i per què ho ets. Per veure un PPSOE ser el que fa molt que hauria de ser: intranscendent. Per demostrar que al carrer es guanya i es perd tot.

Per les abraçades, les rialles i les mirades a les diades.

Per Nou Barris, Fondo, Bellvitge, Bon Pastor i Creu Alta

Pel Noi del Sucre, Quico Sabaté i Companys.

Per la querella de Mas, la persistència de Junqueras i la gosadia de Fernàndez.

Per no tornar a explicar per què a Catalunya es parla català.

Per no tornar a tenir un nou Felipe dels vuitanta ni un nou Aznar dels noranta.

Per no avergonyir-nos més de Rajoy.

Per no tornar a despertar-nos pensant quina portada de quin diari ens insultarà aquest matí.

Per no haver de reconèixer cap altre rei que no sigui aquell que càpiga als teus braços i et digui “papa” i “mama”.

Per no veure tanta indignitat camuflada de suficiència.

Per tenir una dreta decent i una esquerra valenta.

Per Lorca, Machado i Gades.

Per viure en un país on votar no sigui una “amenaça”.

Per aquells nens que no es mereixen que no ho aconseguim.

Per aquella gent gran que es mereixia haver-ho aconseguit molt abans.

Per començar-ho tot amb tot.

Per guanyar un país.

Per recordar-ho tot aquest 27-S.

Per la república catalana.

Per tu, per mi, per ells, per tothom.