La Mercè

Avui la tradicional missa solemne de la Mercè a Barcelona tindrà un altre format. Era habitual que en els primers bancs s'hi asseguessin els membres del consistori, el president de la Generalitat, el president del Parlament i les autoritats militars. En acabar la missa, sortien en processó per acompanyar la imatge de la Mercè. La comitiva anava i tornava de l'ajuntament. Un ritual protocol·lari de més de quatre segles l'objectiu inicial del qual era donar gràcies a la verge per haver alliberat la ciutat d'una plaga.

Hi ha hagut crítiques a tort i a dret perquè l'alcaldessa Ada Colau “s'ha carregat” l'acte. Té plenes competències en aquests temes per poder fer el que li plagui en la seva condició d'alcaldessa. Avui, els alcaldes gaudeixen de molt pes decisori, i a Barcelona encara més. En aquest afer protocol·lari de la Mercè, no seria vàlida l'expressió de Josep Tarradellas que en els inicis del restabliment de la Generalitat anava sempre forjat de protocol i en un moment determinat ho va justificar tot dient: “Quan no hi ha poder, hi ha d'haver protocol”, referint-se a les minses competències que llavors tenia la Generalitat de Catalunya.

Ada Colau té moltes competències. Pressupost, pes polític, assessors, etc. Es pot permetre el “luxe” senzillament de no haver de retre homenatges a la patrona. La valoració de la seva tasca no serà feta per respectar les tradicions, es farà per qüestions més crematístiques. Amb tot, no crec que hagués passat res si Colau amb el seu equip hagués homenatjat la Mercè. Dubto que tots els que ho fan siguin creients. No serveix per l'alcaldessa de Barcelona. Cert és allò que deia Tarradellas. A menys poder, més protocol. Catalunya, a diferència de la ciutat de Barcelona, sempre ha hagut de tenir molt de protocol davant la manca de poder real. Fins i tot hi ha hagut algun mandatari català que s'ha passat en el protocol i les seves despeses. En aquests moments en què s'intueixen grans canvis i que tot va de blanc o negre, en protocol sembla aconsellable el terme intermedi. Difícil hauria estat veure Colau avui a missa sense anar a la processó o al revés. Ara va de “tot o res”.