Ni una moixaina

Haurà acabat la campanya i, contràriament al que el terceraviista més optimista podia pensar, Catalunya no haurà rebut ni cap proposta ni cap moixaina. És més, en aquests últims dies hem arribat a veure una batalla interna entre Rajoy i Margallo a veure qui era el més ràpid de l'Oest a l'hora de negar la condició d'europeus als futurs suposats ciutadans catalans. En lloc de seduir amb un projecte d'una Catalunya dins d'una Espanya renovada, se'ns ha ofert un corralito, l'exèrcit i l'infern (via Cañizares). Ara, en aquest punt, el PSC podria aixecar el dit i dir que el seu eslògan és precisament aquest: que volen una Catalunya millor en una Espanya diferent. Però el Basté va trucar ahir al Pedro Sánchez i pràcticament va empatar amb Rajoy en regals a l'independentisme. “-Si Mas li demana un referèndum vinculant, què li dirà? -Que no. -Per què? -Perquè la Constitució no ho permet. -Ah, així doncs en la nova constitució s'hi inclourà poder fer un referèndum vinculant? -No.” I ja està. Aquest és el topall de la presumpta Espanya federal: imposar la presència de Catalunya ja que no es permetrà votar-ho. Perquè no ho diu la Constitució del 78, és cert, però el PSOE tampoc vol que ho digui la del 2016. És una qüestió de no-voluntat, igual que amb el corralito: quan diuen que hi haurà un corralito ho diuen com si aparegués per combustió espontània. I la realitat és que perquè hi sigui hi ha d'haver un paper actiu del Banc d'Espanya. Si realment es volgués evitar, té mecanismes per fer-ho. Per tant, si això no és una amenaça s'hi assembla molt. Conclusió: el PP i el PSOE donen Catalunya per perduda i els seus líders no han volgut culminar la campanya electoral catalana sinó començar l'espanyola. Ni una concessió a Catalunya, ni una moixaina. No fos cas que per mimar una mica els catalans perdessin vots a Espanya d'aquí a tres mesos. És a dir, res de nou: un cop més, el que passi a Catalunya els resulta secundari.