Pólvora mullada

La traca electoral del Partit Popular, que fa dansar les institucions de l'Estat més que Freddie Mercury a Miquel Iceta, s'ha girat contra el mestre coeter. No es pot deixar l'art en mans de principiants. Tots els intents han acabat en misto. La llista de pífies és absoluta. El governador d'Espanya s'ha hagut d'embeinar unes declaracions en què es referia amb malícia al corralito català perquè els mercats financers exteriors li van demanar responsabilitat. El corral del veí t'afecta perquè, sovint, les seves gallines es caguen al teu abeurador. Mariano Rajoy ha hagut de reconèixer que l'Estat espanyol farà front a totes les seves responsabilitats pel que fa a les pensions i ha ensopegat amb els cordons quan li han fet veure que el dret a la ciutadania no es retira a voluntat. Antonio García-Cañizares s'ha quedat pregant sol davant la Conferència Episcopal Espanyola. I finalment, la resposta tan anhelada que l'eurodiputat Santiago Fisas va aconseguir traure a la Comissió Europea ha acabat sent un queixal corcat. L'estranya història de la versió espanyola adulterada de la resposta del president Juncker passarà a la història de la manipulació més ridícula. Aquests han estat els grans coets que el Partit Popular ha llançat contra l'independentisme català. Amb tan poca traça que els mateixos pirotècnics s'han cremat els dits. Diuen les enquestes que cada llufa ha fet pujar encara més la intenció de vot independentista. La pròxima vegada, si volen festa, que porten el pastís.