Ja hi som, tot arriba
ha profunditzat en la informació durant
la campanya ha pogut fer-se una idea del
que votem avui
Alguns lectors quan llegeixin aquestes ratlles ja hauran anat a votar. Altres, com jo, estem a punt de fer-ho, i d'altres es quedaran a casa. Són opcions totes vàlides, com també són vàlids els vots que cadascú dipositarà consultant la seva consciència. Ho he dit moltes vegades: jo que vaig passar anys somiant poder votar lliurement, no m'he perdut encara mai cap votació. Per a mi és encara una festa, una oportunitat que se'm va negar anys i panys. I suposo que a molts lectors els deu haver passat el mateix. No m'han sabut mai greu els setanta quilòmetres que haig de fer cada vegada que hi ha eleccions. I per molts anys.
Comença a ser el moment de reflexionar sobre com El Punt Avui ha tractat aquestes eleccions. La veritat és que no he rebut cap queixa, ni una, i sí algunes felicitacions. Crec sincerament que s'ha fet bona feina, amb planes en blanc incloses. A primera vista, quan vaig veure en blanc l'espai que estava dedicat a l'entrevista amb el candidat del PP García Albiol, vaig recordar aquells diaris de l'època de la censura en què el censor obligava a treure algun text i com que llavors els mitjans eren molt minsos, només quedava el recurs d'esborrar el text, que és com deixar la plana en blanc. Aquesta setmana passada ha estat diferent.
L'Albiol estava enfadat amb El Punt Avui i i va decidir no acceptar l'entrevista. Hi té tot el dret. Per la resta,
crec que s'ha donat molta informació i molt variada i el lector que ha profunditzat ha pogut fer-se una idea del
que votem avui. M'agradaria que votés tothom per saber què pensa tot el poble. No sóc ningú per aconsellar, però si em voleu fer cas aneu a votar, el que sigui segons els vostres criteris, però voteu.
Mossèn Reixach, un tema delicat
Al diari de dimecres passat es va publicar una carta d'Emili Chalaux dirigida al bisbe de Girona. L'Emili havia acudit al defensor perquè veia que la seva carta no sortia. Es veu que hi va haver un problema tècnic que es va resoldre de seguida. Moltes vegades lectors del diari m'han demanat que, una vegada per totes, es tractés el tema del capellà de Riells i Viabrea, Jaume Reixach. I molts feligresos demanen que en Jaume pugui continuar exercint, almenys fins que no hi hagi sentència. He intentat per la meva part investigar i la veritat és que només he trobat confusió. Hom es pregunta: el bisbe sap coses que nosaltres no sabem? Doncs que ho digui. No demano que expliqui intimitats però que sigui clar i que digui pels papers que té (no opinions) si creu que ha de prendre aquesta decisió tan dura. I si no és així, que deixi que en Jaume continuï exercint de rector si és que els seus feligresos ho volen i que pugui escriure al diari com ho feia, ja que em consta que tenia molts i molts lectors fidels. En tot cas, quan el jutjat es pronunciï llavors serà el moment de prendre decisions. No diuen que tothom és innocent mentre no es demostri el contrari? Doncs em sembla que fins avui no s'ha demostrat res. Des d'aquí vull enviar un missatge de suport i d'amistat a Jaume Reixach, amb qui hem compartit moltes coses en altres temps. La veritat és que a mi m'agradaria, com molts lectors ho han demanat, que tornés a escriure la seva columna. Els responsables d'opinió del diari, segons m'expliquen, van prendre mesos enrere, i de mutu acord amb ell, la decisió de suspendre temporalment les seves col·laboracions. Haurem d'esperar, doncs, una futura remodelació de la secció per veure si es pot incorporar.
Acabo. D'aquí unes hores sabrem què pensa el poble de Catalunya. Tant de bo que la democràcia estigui per damunt de qualsevol altre punt de vista. Que tothom es posi les piles. Encara queda molt per córrer.
