No tenen vergonya

La cosa que impressiona més de l'actuació de l'Estat espanyol és l'absolut desvergonyiment que mostra. En la campanya electoral hi va haver actuacions i situacions que en qualsevol país democràtic haurien causat investigacions sumàries, destitucions i sobretot vergonya pública. Ací no passa res. No cal dir l'espectacle denigrant que ha donat la justícia –nivell república bananera–. Dissabte de reflexió un diari extremista publica que dimarts el president de la Generalitat serà cridat a declarar pel 9-N. I el dimarts, passades les eleccions més transcendentals de la història, va i el criden. Caram. Qui els va passar la notícia? Perquè se suposa que cridar una persona a declarar només el jutge sap quan el cridarà. O no?

És pitjor encara el que va venir després, quan el ministre de Justícia té la barra de fatxendejar i dir que la citació havia estat retardada uns dies per tal d'impedir que afectés en la campanya electoral. De nou: i això com ho sap el senyor ministre? O pitjor encara: i qui va prendre la decisió de fer-ho així? Que l'executiu i el judicial en teoria són poders separats. Ja sabem que Espanya menysté les regles democràtiques, però una mica de decència, no? Ni que siga per evitar que algú puga acusar el ministre de prevaricació. Ni que siga egoistament, doncs. Personalment arriba un punt que tot això ja ni m'indigna. Ho tinc tan assumit que no espere dels nostres veïns el comportament que seria normal en un estat democràtic. Cosa que no vol dir que no haguem de denunciar-los, especialment en el marc europeu. En aquest sentit considere que el més greu que ha passat és la violació sistemàtica que s'ha fet del dret de vot dels catalans a l'estranger. Aquest tema cal portar-lo als tribunals europeus perquè afecta les llibertats bàsiques i tenim proves suficients que ha estat intencionat.