Full de ruta
Seny i sobretot ‘keep calm'
L'únic que tinc clar és que aquest país no es pot permetre unes altres eleccions al març
Aquests dies estem sentint de tot en el món de la política. Que si Mas no pot ser president; que si Mas ha de liderar el procés i en cap cas se l'ha de sacrificar; que si s'ha d'apostar per una presidència coral. Bla, bla, bla. Malauradament, tot el debat té lloc en aquest àmbit i al voltant de la investidura de Mas. Estic d'acord que el nom del president és cabdal en aquest trajecte cap a la independència, però creieu que és el més transcendental? No és més important el què que el qui? Jo ho tinc molt clar. A hores d'ara, hauríem d'estar parlant de la victòria del sí tant en escons –72 diputats independentistes– com en vots. És cert que Junts pel Sí i la CUP no arriben al 50%, però en percentatge el sí va obtenir un 47,8% i el no, un 39,1%. Això és una victòria, aquí i a la Xina popular. Golejada no, però victòria sí. Ja sé què diuen els unionistes. Que la diferència entre el sí i el no és insuficient per iniciar el procés. Ho compararé amb el futbol. Una victòria per 4 a 0 val exactament el mateix que una per 1 a 0 i amb un gol de penal injust a l'últim minut. Són, al cap i a la fi, tres punts. Potser un 4 a 0 et rearma de moral, però res més. Doncs això és el mateix. Hem guanyat i, per tant, el camí pot i ha de continuar endavant.
Davant aquesta evidència, espero que els actors implicats –Junts pel Sí i la CUP– no caiguin en la trampa de no arribar a un pacte. No sé quina pot ser la solució més adequada respecte a la investidura de Mas o la negociació del full de ruta, però l'únic que tinc clar és que aquest país no es pot permetre unes altres eleccions al març. El procés podria quedar tocat per uns quants anys i entraríem en un atzucac de dimensions complicades de calcular i assumir. Confio, doncs, que no s'hagi d'arribar a aquest escenari. I demano seny, molt de seny, no el d'Unió, sinó el seny independentista perquè el camí arribi a bon port. I també hem de reclamar keep calm, sobretot a aquells hiperventilats que sovint s'expressen per Twitter i que ho rebentarien tot a les primeres de canvi.
