Full de ruta
La farsa de Societat Civil Catalana
La constatació per part del poder polític de l'Estat espanyol de la desconnexió del teixit social de Catalunya amb les posicions unionistes els va portar a fabricar un producte artificial, en forma d'associació, per contrarestar la potència i vitalitat d'entitats com l'ANC i Òmnium Cultural. D'aquest artefacte, presentat en públic fa només un any i mig, en van dir Societat Civil Catalana, per veure si el nom feia la cosa.
Durant aquest temps hem vist com les cares visibles de l'entitat han sovintejat als mitjans de comunicació i han estat rebudes pel president del govern espanyol i per dirigents dels partits unionistes. I, fins i tot, als pocs mesos d'existir, ha rebut el Premi Ciutadà Europeu 2014 del Parlament Europeu.
Sense escatimar ni un euro, el 2014 van fer un acte a Tarragona per contraposar-lo a l'èxit esclatant de la V a Barcelona, i el 12 d'octubre, un altre a la plaça de Catalunya a Barcelona. L'assistència va ser discreta.
Descartades les mobilitzacions, i amb la caixa plena –segons dades oficials, el 2014 van obtenir 963.000 euros de donacions privades i 15.250 per quotes de socis– s'han dedicat a fer campanyes publicitàries de centenars de milers d'euros. La darrera, Posem fi al separatisme, per fer por als pensionistes els darrers dies de campanya electoral, va ser declarada il·legal per la Junta Electoral, que va acceptar la denúncia presentada per l'associació d'advocats Drets. Però en un acte vergonyós, no va notificar la resolució fins al mateix 27-S, quan ja havien començat les votacions.
També gràcies a la bona feina conjunta del periodista Jordi Borràs i de Drets, hem pogut veure com el president de l'entitat, Josep Ramon Bosch, ha dimitit aquesta setmana després que s'obrissin diligències penals contra ell per amenaces a través d'un perfil fals de Facebook. Tot plegat, un autèntic despropòsit.
Davant de tot aquest muntatge, els ciutadans tenim dret a saber qui i com ha finançat aquesta farsa i quin paper hi han jugat les clavegueres de l'Estat. Seria un veritable escàndol, un altre, que aquesta performance l'haguéssim pagat entre tots.