L'home i l'Estat

La setmana passada, amb poques hores de diferència, van tenir lloc dos episodis problemàtics que, amb plantejaments diferents, aboquen a un mateix resultat: la mort col·lectiva de persones humanes. Un dels episodis (10 morts) va succeir a l'Estat d'Oregon, al nord-oest dels Estats Units; l'altre (19 morts) va succeir a Kunduz, al nord de l'Afganistan. Immediatament després del primer episodi, el president Barack Obama, des de la sala de premsa de la Casa Blanca, es va afanyar a declarar, davant del món, que estava fart de les morts per arma de foc protagonitzades per gent amb problemes mentals que volen fer mal a la població. I també va dir que “ens havíem tornat insensibles” enfront d'aquesta mena de fets que “havien esdevingut una rutina”. A mi em sembla que Obama té tota la raó d'indignar-se en tant que ésser humà, però també em sembla que la seva indignació és selectiva i esbiaixada per motiu de la seva condició de cap d'Estat. Perquè, contemplant els Estats Units des de la resta del món, també “ens hem tornat insensibles” i també “han esdevingut una rutina” els episodis de persones mortes, aparentment civils indefensos, habitualment de pell negra, abatuts a trets pels cossos i forces de seguretat de l'Estat, qui sap si també gent (agents) “amb problemes mentals”.

En el fons de la qüestió hi ha el tema universal del monopoli de la coerció. Els homes, entesos individualment, no poden anar armats; els homes al servei de l'Estat, sí. Però aquesta premissa bàsica de les polítiques democràtiques a Europa no funciona als Estat Units d'Amèrica. La segona esmena de la Constitució nord-americana protegeix el dret de la gent a posseir i a dur armes. I Obama topa amb la legalitat i, sobretot, topa amb la insuficiència de majories per capgirar la legalitat.

Per sentit comú, hauríem fer costat a Obama en el seu desig de desarmar els particulars i reservar l'ús de les armes de foc per a la policia i l'exèrcit. Tanmateix, la lògica universal es trenca quan l'atac aeri dels EUA contra un hospital de Metges sense Fronteres només es consideren “danys colaterals” per part del govern d'Obama.