Nova política

A la nouvelle vague cinematogràfica li desagradaven les històries centrades en un protagonista grandiós envoltat de petits personatges secundaris. En el nouveau roman era important que no hi hagués cap trama que el lector pogués seguir ni personatges que pogués estimar o odiar. Segons la nouvelle critique literària no importa d'on ha sorgit el llibre, ni qui l'ha escrit ni amb quines pretensions, sinó que el lector hi trobi el que li vingui de gust. La nouvelle cuisine va consistir a oferir racions més petites en plats més grossos, amb la pretensió que el comensal no satisfaci tant el seu apetit com la seva vanitat d'entès. I la nova política, de què tant es parla ara, té una mica de tot plegat. Aspira, abans que res, a abolir els lideratges basats en consensos als quals s'arriba a partir de raonaments contrastables, i substituir-los per un cabdillisme emissor de consignes d'obligat seguiment. Aprofita els intercanvis de favors habituals –certament abusius i moltes vegades delictius– per envestir contra les ideologies centrals de l'Europa de les últimes dècades –liberalisme, socialdemocràcia, democràcia cristiana, que es baten vergonyosament en retirada com si la corrupció vingués d'elles i no del pecat original–, imponent en el debat la rància dualitat demagògica del poble ple de virtuts versus les elits malvades. Soscava des de dintre les institucions, que són la base de la democràcia, per erigir en les seves ruïnes un individu desarrelat, gregari, reduït a la condició de votant, exigent de drets, sempre “socials”, i ignorant de tot deure; però no li interessa l'individu com a persona, és a dir amb interessos i opinions, i que vol ser amo del seu destí, sinó que el veu i el vol només com a membre de col·lectius o comunitats que fan rotlle a part de l'Estat de dret. Multiplica les entitats, imprecises i autoinstituïdes –assemblees, taules, coordinadores, espais, xarxes, observatoris…–, on dissoldre la democràcia per erigir en nom d'elles i en lloc d'aquesta un despotisme no gens il·lustrat. Sota el sol res de nou, però pitjor sí.