Abús constitucional

A la mateixa hora que el rei Felip VI estava lloant les bondats de la Constitució Espanyola al Parlament Europeu, el Tribunal Constitucional tombava dues lleis més de la Generalitat. S'ha acusat el govern de CiU de no haver fet res més que maldar per la independència en la legislatura 2012-2015 i descuidar tota la resta de qüestions. I el cert és que bona part del que ha promogut l'executiu ha estat aturat pel Tribunal Constitucional. Les dues normatives aturades ahir tenen, igual que la de la pobresa energètica i la dels impostos per a dipòsits bancaris, un alt contingut social: el codi de consum i la llei del comerç. Dit així pot sonar molt administratiu, però el codi de consum és –o havia de ser– un mecanisme per evitar, per exemple, els abusos en hipoteques, crèdits bancaris i trucades a telèfons que comencen per 902. I el govern espanyol ha avisat que ja té a punt el recurs pertinent contra la llei que permetrà –o permetria– multar els bancs per cada habitatge que tinguin buit. Aquest article es titula “abús constitucional” perquè difícilment es pot trobar una altra situació d'excés de superioritat legal: si la Generalitat aprova una llei i el govern espanyol hi recorre en contra, en cas que el Tribunal Constitucional accepti el recurs, la llei queda suspesa de manera automàtica i després ja es dictarà sentència. En canvi, si el govern espanyol aprova una llei i és la Generalitat qui hi recorre en contra, la llei s'aplica normalment fins que el TC s'hi pronuncia. És o no és un abús? Canviar la Constitució només es pot fer si s'hi pronuncien dues terceres parts del Congrés, que equival a 30 milions de ciutadans espanyols. Encara que tots els 7,5 milions de catalans es posessin d'acord per canviar-la, en caldrien 22,5 milions més. Podem parlar de la reforma de la Constitució i de l'estricte respecte a les lleis, però mentre la posició de força de la Constitució i del Constitucional sigui aquesta, acabaríem abans esbrinant quin és el sexe dels àngels.