De set en set
Guerra al càncer
Avui cap sacerdot no té tants devots com els grans científics. Fa uns dies, l'investigador català Joan Massagué va augurar en una conferència que “d'aquí a vint anys s'haurà guanyat la guerra al càncer”. Transcric part del titular tal com es podia llegir en un diari. També hi havia el verb augurar. El titular sencer ocupava gairebé tota una plana, però n'hi va haver prou de llegir la notícia perquè els devots més creients del doctor Massagué descobríssim que aquest auguri no volia pas dir que d'aquí a vint anys no hi haurà gent que continuï morint de càncer. N'hi haurà, però serà menys que avui. Si pensen, doncs, que no resistiran tants anys, no s'hi amoïnin: encara que guanyarem la guerra, hi continuarà havent víctimes. És curiós, però és així de trist: el segle XXI, les guerres o no s'acaben de guanyar mai o es guanyen només per punts. I tal com va explicar el doctor, la del càncer serà una guerra guanyada perquè tant en la immunoteràpia com en el tractament de les metàstasis l'avenç serà espectacular. Previsiblement, el nombre de víctimes s'haurà reduït tant que, de la mateixa manera que “abans, si tenies una infecció, eres un empestat i avui ja no”, també el càncer deixarà d'estar estigmatitzat. Els últims anys hem deixat d'estar estigmatitzats també aquella minoria majoritària que volem la independència de Catalunya. En aquell diari vaig llegir també un article sobre la CUP titulat “L'esquerra radical pren el poder”. Això també s'acabarà. I ja sé que no sóc científic, però auguro que no ens caldrà esperar gaire perquè es comenci a qualificar els de “l'esquerra radical” com els més resistents de tots, tal com s'hi qualificaran també d'aquí a vint anys les pobres últimes víctimes del càncer. I encara goso augurar que, si ja no avui, d'aquí a poc, es deixarà d'associar també la paraula càncer amb nacionalisme. Perquè, Mariano, tant si penses que hem guanyat com no, el que és clar és que després del 27-S el que tu consideraves que era un càncer ha fet tantes víctimes que és impossible que ni en broma puguis guanyar ja no la guerra, sinó una batalla. Hauries de dialogar, doncs. Si no fos, però, que ja no tens temps. Pobra última víctima d'una Transició que avui ni els teus defensen.