LA GALERIA
Premi Salvador Reixach
En la categoria d'estudis comarcals, el meu amic i veí Pau Font acaba de guanyar el premi Salvador Reixach pel treball de recerca de batxillerat, que li va ser lliurat al centre cívic de Santa Pau ahir va fer vuit dies. Com que ens coneixem des de fa temps, tot i que en Pau podria ser perfectament (per edat) el meu nét, m'ho va fer saber amb gran goig i m'ha deixat llegir el treball premiat. Quan vaig veure el totxo de paper, li vaig dir que necessitaria tres dies per llegir-lo, però no ha estat així: amb dues sessions de lectura, una al matí i l'altra a la tarda, n'he tingut prou. De fet, he de dir que me l'he empassat, aquest treball, perquè ja des de les primeres pàgines, on hi ha un acotament estricte i ben pensat, la lectura es fa apassionant o quasi, oimés que el tema em toca, geogràficament, de ben a prop. En Pau Font ha estudiat a fons els quatre casos d'afusellament que hi va haver al nostre poble durant la repressió franquista, un dels quals era el seu besavi. Els ha estudiat a fons i n'ha fet una redacció acurada, amb bona aportació de documentació annexa treta de diversos arxius locals i estatals. A més, encara ha trobat testimonis vivents de la guerra i la consegüent repressió per part dels que la van guanyar, i els ha entrevistat. Escriu sobre llocs comuns del poble i voltants, sobre personatges que he conegut, parla de famílies enfonsades, incendis, morts i destrucció. Les entrevistes són amb gent que també conec prou bé, i cap al final s'hi llegeixen algunes reflexions que em semblen molt interessants, en relació amb un tema que encara porta cua i que podríem definir com la memòria i/o l'oblit. Un entrevistat diu que aquelles rancúnies han passat avall, però no la pena. Les noves generacions han fet una opció important: deixar el passat i mirar només les persones. Malgrat l'odi, les venjances i l'agressivitat d'aquella època tan negra, familiars de generacions posteriors han sabut deixar tot això de banda, procurant que les arrels no els condicionessin, i han teixit una amistat sincera. Al treball hi ha esment específic d'uns quants néts i besnéts d'ambdós bàndols en aquella lluita horrible i un d'aquests és, precisament, el pare d'en Pau Font.
Com a amic i com a veí, felicito públicament en Pau i l'animaria que seguís escrivint, perquè té el trinc de narrador. Com a lector aplicat i atent, així m'ho ha semblat.