Companys

Un fet que m'ha deixat estupefacta: el president Obama s'ha compromès a col·laborar amb la investigació de les violacions de Drets Humans comeses per Pinochet a Xile. Recordem-ho un moment: els Estats Units es van comportar de la manera més execrable i repugnant imaginable. Els fets de Xile, la mort de Salvador Allende i l'enorme quantitat d'assassinats i de tortures que s'hi van cometre (l'inoblidable Víctor Jara i el seu Grândola, Vila Morena) són una autèntica vergonya. Encara recordo, com si l'acabés de veure, la pel·lícula Missing, dirigida per Costa-Gavras i interpretada per un genial Jack Lemmon. Per cert, aquest actor era amic del meu estimadíssim Ricard Salvat i li va contar que Ronald Reagan en persona li va telefonar perquè no fessin la pel·lícula “per no perjudicar els interessos nacionals”. Lemmon, respectuosament, li va contestar que estava practicant la llibertat d'expressió. ¿Us imagineu un cas semblant, no sols a l'Estat espanyol sinó a molts països europeus? Et telefona el president i et fa un prec. Quants s'atrevirien a fer la seva? Aquí, al sud d'Europa, no sabem encara quin sabor té la llibertat.

Contrasta aquest fet amb la tossuderia de diversos governs espanyols, que, parapetats en allò de no furgar en velles ferides (o “dejemos a los muertos en paz”, de l'inefable Aznar), es neguen perpètuament a revisar els crims del franquisme i ni tan sols a respectar els cementiris trobats, plens de persones torturades pel bàrbar feixisme. La Comissió de la Dignitat i moltes altres entitats han fet el que han pogut, i han clamat en el desert moltes vegades. El govern espanyol s'entesta en una mudesa feridora. M'agradaria que algú recomptés quantes vegades l'actual govern espanyol ha pronunciat les paraules “democràcia” “lleis” i “Constitució”, mentre continuen amagant la salvatgia de què són hereus.

Jo no vull ser governada per gent que es nega a revisar l'assassinat de Companys. No, no ho vull.