Acadèmics servils

La corrupció política ens provoca un gran desencís però la científica no ocasiona el mateix escàndol, especialment perquè és menys detectable i genera més dificultats per diagnosticar el seu impacte global. No existeix tampoc una educació del consumidor per valorar la seva gravetat, ni una regulació a les universitats. El mite de la neutralitat de la ciència és encara molt vigent i es considera que el científic està al servei del progrés de la Humanitat; no solem qüestionar ni vigilar l'ètica i la independència de la seva tasca.

Quan ‘The Ecologist' estava redactada per l'equip de l'editor i bon amic Edward Goldsmith (París, 1928 - Castellina in Chianti, 2009) solia criticar i denunciar els científics i els investigadors “comprats” per les multinacionals agroquímiques i energètiques. El 1998 un especial de la revista dedicat a Monsanto va documentar l'impacte sobre la salut dels seus productes manipulats genèticament. L'edició va ser destruïda per la mateixa impremta per les pressions que va exercir la multinacional. El febrer de 1999 Goldsmith va viatjar a Barcelona per presentar la traducció al castellà d'aquell número amb el suport de les organitzacions ecologistes més actives del moment, entre elles Alternativa Verda. “Monsanto controla els alts funcionaris i científics de la Food and Drug Administration de Washington i el Departament d'Agricultura (…). Tony Blair i Bill Clinton treballen per a Monsanto per aconseguir que es legalitzin els aliments manipulats genèticament”, va declarar en una roda de premsa.

Les agroquímiques més poderoses fomenten les seves inversions en el secret i l'opacitat informativa; condicionen els mitjans amb la seva publicitat; actuen de lobby i ofereixen portes giratòries als polítics; patrocinen programes a les universitats i utilitzen comunicadors de renom per tal que presentin els seus productes com inofensius. Les agroquímiques es pinten de verd (“greenwashing”) quan en realitat han empastifat el planeta d'organismes modificats genèticament (OMG). Tot això ho deia el número de The Ecologist, que ho justificava amb articles ben documentats.

Han passat els anys, han canviat els líders polítics internacionals, però els tentacles de Monsanto sobre les institucions científiques i acadèmiques han augmentat. El 5 de setembre passat el diari New York Times va donar una àmplia informació que confirmava aquella denúncia de Goldsmith: l'associació US Right to Know (USRTK) ha fet pública la correspondència d'alguns científics que defensen aferrissadament els OMG, adoptats avui per la majoria d'agricultors, amb alts càrrecs de la indústria agroquímica o amb la Ketchum, societat de relacions públiques que representa els interessos comercials de Monsanto, Bayer, Novartis, Dow Chemical, DuPont, etc. En l'article es revelen contractes milionaris amb alts càrrecs acadèmics de prestigioses universitats nord-americanes. L'objectiu: influir amb els seus articles i entrevistes sobre els mitjans d'informació i revistes especialitzades per evitar una legislació que obligui a etiquetar els productes amb OMG.

La USRTK va poder disposar d'aquests e-mails gràcies a la Freedom of Information Act (FOIA), que facilita l'accés a documents i secrets administratius. De les 43 universitats a les quals USRTK ha reclamat documentació interna de la correspondència dels seus acadèmics amb la Ketchum, només nou han contestat positivament.

Els membres de la sectorial 3E (ecologia, energia i entorn) de l'ANC hem proposat que una llei semblant sigui inclosa també en els articles relacionats amb els drets ambientals i la llibertat d'informació de la nostra Constitució.

Des d'aquella primera denúncia de The Ecologist Catalunya ha esdevingut la nació amb més conreus transgènics de la UE, amb un 25% de la superfície total. La iniciativa legislativa popular de la Unió de Pagesos i de l'associació Som el que Sembrem per una “Catalunya lliure de transgènics” va ser rebutjada el 2 de juliol del 2009 pel nostre Parlament. Avui, doncs, els catalans no tenim dret que la carn alimentada amb pinsos de blat de moro transgènic (Mon 810 de Monsanto) sigui identificada amb una etiqueta. Ni de conèixer la relació dels alts càrrecs de les nostres universitats amb els oligopolis. Resoldrem aquest dèficit democràtic amb l'estat propi?