La biblioteca

Confesso que més que un usuari de biblioteques sóc un comprador de llibres. Ara, però, un cop jubilat, defujo, això sí, les col·leccions i, per tant, les trucades que pretenen endossar-me'n alguna. De llibres en tinc per parar un tren i em passa que, sovint, quan en busco un de concret, no el trobo. Dies enrere havia de fer un treball sobre un mestre i veient que no trobava el llibre biogràfic que tenia –i que segur que tinc– vaig aprofitar una anada a Girona per entrar a la biblioteca Carles Rahola. La coneixia del dia de la inauguració i d'algun altre acte però no n'havia estat mai usuari. Com que portava una certa pressa, vaig tirar pel dret i, en comptes d'estar una hora mirant d'entendre el sistema informàtic que facilita les consultes, vaig anar a una senyoreta que hi havia en un taulell i li vaig demanar que m'ho posés fàcil, que tenia al davant un exemplar gairebé del paleolític. La noia va somriure i em va ajudar en la recerca. Vam localitzar el llibre –de moment, a la pantalla– i, llavors, em va indicar la secció on el trobaria físicament, a la segona planta. Va ser l'ocasió de voltar la biblioteca i comprovar la seva immensitat. La localització del llibre no va ser fàcil. Vaig demanar l'ajuda del xicot que controlava aquella sala. Tampoc no se'n va sortir pas de seguida, però al final el va localitzar i me'l va ensenyar de lluny, com qui mostra un trofeu acabat de conquerir. A continuació, s'havia d'anar a baix i retirar-lo oficialment, però m'havia de fer el carnet d'usuari, perquè no en tenia. Em van fer la foto allà mateix, vaig omplir el paper, tot molt amablement. Jo, la veritat, ja hi posava de la meva part. Procurava no ser massa sec, mantenir un punt d'humor, que si a la foto havia sortit força afavorit, que si això, que si allò, mirant que la meva interlocutora vegés en mi un individu del terme mitjà: ni un sonat perdut ni un impertinent. La cosa va sortir bé. Em van ensenyar com registrar-ho, com ho havia de fer per tornar-lo, de forma automàtica... Tot ben modern. Per què ho explico? Home, perquè una biblioteca no és només un gran edifici, amb les seves instal·lacions pertinents. És, també, encara que tot vagi mecanitzat, la calidesa humana, la gràcia del tracte, la proximitat, les ganes de fer-ho senzill. I com que moltes vegades els diaris només recullen les queixes, és just que si me'n vaig anar satisfet ho deixi escrit en honor d'aquells treballadors joves que es van esforçar a atendre'm. I que la seva directora –a qui conec, tot i que no vaig voler molestar– pugui presumir de l'equip que té a les seves ordres.